La formació independentista d’ERC és qui més escaldada ha sortit de les eleccions d’aquest 12-M. Malgrat haver presidit la Generalitat els darrers quatre anys, i els últims dos en solitari després que Junts abandonés l’executiu, ERC ha obtingut aquest diumenge el seu pitjor resultat electoral des del 2010. Amb 20 escons assolits i 13 de perduts, Pere Aragonès i la cúpula d’ERC han comparegut a la seu de la formació amb cares llargues per a avaluar els resultats, lamentant que l’aposta per la resolució dialogada del conflicte polític no hagi estat ben rebuda, però comprometent-se a treballar per la independència des de l’oposició.
Aragonès, com a candidat a repetir en el càrrec de president, ha liderat el discurs dels republicans agraint, en primer lloc, als més de 420.000 electors que els han fet confiança, així com a la militància republicana formada pels interventors, els apoderats i les persones que els han expressat suport. El republicà ha constatat que ERC ha obtingut uns “molt mals resultats”, continuant “la tendència de les municipals sense poder revertir-les”.
“L’aposta per resoldre el conflicte polític no ha estat ben valorada per la ciutadania, o bé la ciutadania considera que algú altre ha de liderar aquesta nova etapa” ha afirmat Aragonès, tot lamentant que “la polarització ha guanyat”. El republicà ha afirmat que assoliran la voluntat de la ciutadania i que continuaran treballant per a fer realitat seu projecte d’independència des de l’oposició. “Correspondrà al PSC i a Junts gestionar la nova etapa que sobra amb la configuració del nou Parlament” ha sentenciat.
Aragonès també ha valorat la irrupció de l’extrema dreta independentista, formada per Aliança Catalana, al Parlament de Catalunya, així com els 11 escons de l’extrema dreta espanyola de Vox. El republicà ha lamentat que Catalunya “no és aliena a l’onada reaccionària i també a l’onada conservadora que es viu al conjunt Europa. “L’entrada de l’extrema dreta espanyola i una que es diu catalana és una molt mala notícia. Cal fer profunda reflexió per a revertir aquesta situació” ha dit.
“Reafirmem els principis del nostre projecte: tenim 93 anys d’història, som gent d’esquerres, republicans i defensem la independència dels Països Catalans. Aquest projecte, malgrat que avui no és una bona nit, i les dificultats futures, és un projecte que continuarà, perquè tenim 93 anys d’història a la nostra esquena i continuarà” ha asseverat.
El republicà ha finalitzat el discurs afirmant que des d’ERC assumiran responsabilitats en moments posteriors, amb la “serenor” que requereix, però afirma que serà “col·lectiva, d’adaptar, posar el dia i reorientar el nostre projecte d’acord amb la nova correlació de forces i el context polític”.
ERC obté el pitjor resultat de la seva història
La formació liderada pel president Pere Aragonès ha perdut 13 escons i s’ha quedat només amb 20, amb un 13,6% dels sufragis. Amb aquests resultats, ERC ha cedit el lideratge de l’independentisme a la candidatura de JxCat de Carles Puigdemont, convertint-se així en la tercera força al Parlament. En les últimes eleccions, el 2021, també amb Pere Aragonès com a candidat, ERC va ser la segona força en vots i escons, amb 605.581 vots i el 21,3% dels sufragis, empatat en escons amb els socialistes de Salvador Illa. Llavors, ERC va ser primera força a Tarragona, però ara no ha aconseguit imposar-se a cap demarcació.
ERC ha estat el partit que ha perdut més vots en aquests comicis, reculant en més de 190.000 vots, i caient en 7,6 punts percentuals. ERC havia obtingut un 21% dels vots tant a les eleccions del 2021 com a les del 2017, tot i que en l’any del referèndum la xifra absoluta va ser molt més alta, amb 935.861 sufragis.
A Barcelona, ERC perd 7 escons i es queda només amb 12, deixant fora, per exemple, a l’exconseller Juli Fernández. A Girona en perd la meitat i n’obté 2, quedant sense escó Anna Torrentà i Jordi Orobotig. A Lleida, Marta Vilalta passa de 5 escons a 3, igual que a Tarragona, on liderava la llista la portaveu Raquel Sans.
ERC no ha aconseguit capitalitzar l’efecte de la presidència de la Generalitat, i com ja li va passar a JxCat en els últims comicis, ha passat de ser el partit del màxim representant del país a la tercera força al Parlament. És el primer cop, però, que això mateix passa amb la formació presentant a la reelecció al propi president, ja que el 2021 Quim Torra no liderava la llista de Junts, que encapçalava Laura Borràs com a candidata efectiva, amb Puigdemont de número 1.
Els pitjors resultats d’ERC de la història democràtica actual van ser el 1988, amb només 6 escons, però en temps més recents, la dada més dolenta va ser després del tripartit, quan el partit llavors encapçalat per Joan Puigcercós tan sols va assolir el 7% dels vots, amb 219.173 paperetes i 10 escons.
