El president del Govern, Pere Aragonès, ha dit que serà el Govern qui negociï qualsevol qüestió que afecti l’estatus polític de Catalunya. “Si s’acaba oferint la possibilitat d’abordar la resolució, llavors aquí ja hi hem de ser tots”, ha advertit en una entrevista a ‘El Periódico’. Aragonès també ha avisat que cal plantejar més propostes a més de l’amnistia o seguiran els “problemes de tensió política”. Així, defensa que hi ha d’haver “altres acords que creïn el marc per avançar en la resolució del conflicte”. És aquí on cada part hauria de plantejar les seves propostes i “assumir els seus compromisos”. “El conflicte polític existeix i, per tant, o es resol o seguirà havent-hi problemes de tensió política”, ha afegit.
Sobre si l’amnistia s’ha d’aprovar abans de la investidura de Sánchez, el president respon que “com més aviat, millor” per “generar les condicions de confiança i per abordar com es resol el conflicte”. I què hi ha d’englobar? Segons Aragonès, tot el que estigui relacionat amb el procés i on hi ha hagut una resposta “repressiva” de l’Estat: “Podem mirar des del 2014, i després l’1-O i les mobilitzacions posteriors a la sentència”. El cap del Govern admet que fixar què s’inclou i què no serà fàcil i que es tindran en compte els fets i no les persones.
Un dels debats que hi ha sobre la taula és si els policies processats per l’1-O s’han de veure beneficiats per l’amnistia. Aragonès creu que aquesta discussió “no reflecteix la realitat del que hi ha ara” perquè no hi ha hagut cap agent empresonat, inhabilitat o a l’exili. També considera que no s’hauria “d’emparar cap actuació violenta”.
Preguntat per si la taula de diàleg s’hauria de reformar perquè pogués ser-hi també Carles Puigdemont, Aragonès diu que com més hi siguin, millor. Es mostra obert a que hi hagi una representació més gran i adverteix que haurà de ser “una part que actuï com un tot i definint una estratègia de negociació absolutament compartida”.
Aragonès es mostra convençut que el procés d’independència de Catalunya “culminarà” amb una taula de negociació i diu que no veu viable cap altra via. Tampoc li agrada –”no ho veig desitjable”, diu- tot allò que s’aparti de les vies pacífiques i democràtiques. El moviment s’ha de fer valdre de la capacitat de pressió, que pot venir per l’aritmètica parlamentària al Congrés o per la “capacitat de mobilització” i “la consolidació d’àmplies majories a Catalunya”.
A l’entrevista, Aragonès revela que no ha parlat amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aquesta última setmana, i que correspondria a ell valorar si estaria bé fer-ho. Sí que ha admès “missatges”, però cap conversa directa.
El president de la Generalitat, que va impulsar l’acord de claredat, ha explicat que espera tenir els conclusions de la feina feta per acadèmics aquest mes. La via unilateral, remarca Aragonès, queda fora de l’encàrrec. Finalment, després que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, plantegés buscar un nou “encaix” per a Catalunya dins de la Constitució, Aragonès ha dit que el país “no busca un encaix, busca decidir el seu futur”. A més, ha afegit que el fet que la proposta passi pel Senat està “a anys llum” del que esperen també els catalans no independentistes que defensen l’autogovern.
