El vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, ha apostat perquè l’executiu català abandoni la idea de les subvencions i pensi més en una entrada de capital conjunt per tal de tenir més capacitat d’incidència en les multinacionals. En una entrevista a Rac 1, ha posat d’exemple que el govern francès és propietari d’una part de Renault. Un element que, segons Aragonès, condicions les decisions de l’empresa. D’altra banda, el vicepresident ha admès que és “molt difícil” revertir la decisió de Nissan de tancar les tres plantes a Catalunya, però afegeix que “hi ha partit” i que es lluitarà “fins a l’últim minut”.
Després que aquest dijous l’empresa nipona anunciés el tancament de les plantes de la Zona Franca, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca, el vicepresident garanteix que el Govern no abaixa els braços i que seguirà treballant per revertir la decisió de la multinacional. “El que no farem mai és renunciar”.
Tot i ser conscients de les “dificultats”, Aragonès ha insistit que no es donaran per vençuts i que no abaixaran els braços. I ha celebrat la unitat amb els agents socials més representatius, en referència al posicionament conjunt amb patronals i sindicats sobre el tancament de Nissan.
Pel que fa al suport públic, Aragonès creu que s’ha d’articular “de manera diferent” per tal que sigui “molt més vinculant” en relació a les decisions de les empreses. “Normalment quan una multinacional necessita d’una inversió financera molt gran, demana suport públic. Ja que fem aportacions públiques hem de mirar que siguin molt més vinculants. Abandonar la idea de la subvenció i pensar més en una entrada de capital conjunt per tenir capacitat d’incidència sobre la decisió de multinacionals, ja que demanen que hi hagi aportació pública”, ha defensat. En aquest context, ha recordat que el Govern, en els últims anys 15 anys, ha donat subvencions a Nissan per valor de 25 MEUR.
Preguntat per si el Govern ha fet alguna cosa malament per no haver evitat la decisió de la multinacional nipona, Aragonès ha respost que “amb el temps es podrà veure quina decisió podia tenir una alternativa” però ha remarcat que quan es prenen decisions “no es fa amb una bola de vidre sobre el futur”.
