La segona trobada per a debatre la proposta sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE va concloure, de nou, sense una resposta clara per part dels estats membres, que encara es mostren reticents a aprovar la mesura que, d’altra banda, reclamen els partits independentistes catalans com una de les condicions per a investir Sánchez president. Així i tot, el president d’Òmnium, Xavier Antich, es manté optimista i confia que la proposta arribarà a bon port. En una entrevista a RTVE, Antich ha celebrat que “s’estan passant totes les fases que es preveien” pel que fa al procés per a l’oficialitat del català a la UE, destacant que no hi ha oposició frontal de cap estat membre.
Malgrat que les negociacions s’han tornat a allargar, Antich ha tret ferro a la qüestió assegurant que això “entra dins la normalitat tot i que ens agradaria que anés més ràpid”. El president d’Òmnium, d’altra banda, ha criticat que el govern espanyol defensa l’oficialitat del català “no tant per convicció” sinó per “necessitat” i “oportunisme“. Segons el líder de l’entitat independentista, el català té un estatus “diferent” al basc i gallec ja que és una llengua parlada per 10 milions de persones. I ha remarcat que la meitat de les llengües oficials a la UE estan per sota aquesta xifra.
Pel que fa a l’amnistia que es negocia en el marc de la investidura de Pedro Sánchez, Antich ha defensat que aquest mecanisme no resol el conflicte polític, sinó la repressió. “L’amnistia és un punt de partida. És una manera de dir que la repressió estatal no és la manera d’abordar un conflicte polític. L’amnistia és una qüestió prioritària i clau”, ha argumentat.
Preguntat per l’ANC, el president d’Òmnium ha admès “diferències” respecte a com arribar als objectius. I ha tret importància a les xiulades que han rebut membres de la seva entitat en manifestacions. Segons ha dit, s’ha d’assumir amb “normalitat”.
Sobre l’acord entre PSOE i Podem per a la investidura de Sánchez, Antich ha considerat una “bona notícia” que hi pugui haver un govern que “aturi la dreta i l’extrema dreta”. Ha apuntat, però, que en el document de l’acord no hi ha cap referència a Catalunya.
