C’s l’únic que vol és sortir als mitjans. Com sigui i, si cal, recorrent a l’insult amb el llenguatge més de barriada que trobi: “Borràs entra al Parlament com si fos la dutxa de casa seva. És molt macarra”. Així s’explica la diputada Anna Grau, aprofitant l’altaveu d’una entrevista a l’ACN, i així en queda ella immediatament, de desqualificada, en un clar rebot cap a ella mateixa de les seves paraules.
Seguim repassant les “perles” d’aquesta malaguanyada entrevista: “Borràs fa un mal ús de la institució amb una manera de fer que no fa pels catalans. Ella s’ho passarà bomba, però sempre li talla la paraula a en Nacho Martín Blanco”. Mig any després de sortir elegida diputada per primera vegada, assegura que “no m’hauria imaginat que el Parlament arribaria al punt de banalitat i degradació d’aquests dies”.
Un cop buidat el pap de la bilis que li pujava del fetge, Grau fa un matusser intent d’entrar en qüestions polítiques: “La taula de diàleg entre els governs català i espanyol, neix morta abans de començar. Està mal plantejada i concebuda per dividir”. “S’asseuen a dialogar per evidenciar que no dialoguen amb els altres, és l’essència d’aquesta taula de diàleg, que no la compra ni la meitat de l’independentisme”, en referència a JxCat.
L’entrevistador malda per trobar alguna resposta en positiu i pregunta si veuria amb bons ulls tornar a la reforma de l’Estatut aprovada el 2006 i això és el que obté: “Primer cal començar per complir-lo”. “La gent s’ha acostumat perillosament a no complir les lleis ni els acords; l’Estatut i la Constitució estan molt lluny de complir-se a Catalunya, i la democràcia està sota mínims”.
Lluny d’anar a buscar unes formes adequades per a l’entrevista, Grau insisteix en el to fatxenda, on tan còmode s’hi troba, i la segueix vessant: “El procés ha estat una presa de pèl”. “Ara, ser català és molt menys motiu de satisfacció i orgull que fa quinze anys”. “Algú s’ha de fer responsable de què ha passat i del patiment de la gent, i del fàstic que molts catalans comencen a sentir per coses que els representaven i ja no els representen”. L’entrevista és una mica més llarga, però, per a nosaltres, ja n’hi ha hagut prou i de sobres.
