Un any després i des de Ginebra. “L’Anna de sempre i una Anna nova”: així és com es defineix l’exdiputada de la CUP i exiliada a Suïssa. La cupaire explica que ha trobat una feina estable en l’àmbit del dret laboral i segueix militant en política “com ha fet sempre”. Sense anar més lluny, aquest dijous va participar en una concentració per protegir “unes treballadores que havien estat acomiadades injustament” a la capital suïssa. A més, Gabriel agraeix que a la ciutat hi ha trobat solidaritat i gent que l’ha acollit molt bé.
Des de la distància i l’exili, la cupaire manté el contacte amb la seva formació política però assegura que “no pren decisions” de primera línia. Gabriel ha justificat la seva marxa en una entrevista a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’ i ha explicat que “Ginebra és una ciutat internacional on no només és important per la geopolítica sinó per les nombroses comunitats i organitzacions”. És per això que creu que “és una zona molt privilegiada”.
Un ampli acord estratègic de l’independentisme
Sense retrets, Gabriel creu que s’ha d’apostar per “un ampli acord estratègic de l’independentisme” que pugui debatre aspectes de fons com les “ocurrències” que de vegades vénen per part del Govern sense que es fonamentin o es despleguin, un executiu que, segons la cupaire, “té una lògica autonomista”. De fet, coincideix amb l’opinió d’alguns presos quan assegura que “calen nous lideratges”. A l’exili “hi ha barreres, et condiciona moltíssim”, ha afegit. El front comú del qual es parla des de la formació també ha de tractar “estratègies d’implementació de la república” i establir el debat permanent de la legitimitat d’un procés referendari com l’1-O. Aquest és un espai que “encara està per construir”, però Gabriel ha avançat que imminentment la campanya de l’esquerra independentista ‘Alcem-nos’ desplegarà les mobilitzacions per denunciar el judici de la vergonya.
“El judici ha de ser un bumerang contra l’estat”
Per l’exdiputada, la resposta mobilitzadora que acompanyi el judici “ha d’anar més enllà”. Ha de ser una resposta col·lectiva, permanent i amb determinació que, com han dit líders independentistes, ha d’apel·lar l’esperit del 3-O. Una onada de solidaritat i esperança davant la repressió judicial. És precisament la sororitat entre exiliades el què lliga la cupaire amb Marta Rovira, la secretària general d’ERC i també resident a Suïssa des de l’any passat. “Les dues som represaliades i estem d’acord en què s’ha de posar al centre: la reversió dels nostres drets”, ha sentenciat Gabriel, que ha afegit que “compartim la injustícia però també la idea que la llibertat no només és l’alliberament dels presos i exiliats sinó que passa pel reconeixement del dret a l’autodeterminació”. La cupaire ha sentenciat que s’entenen “força bé” i ha reivindicat la seva tasca a l’exili: “Hi ha molta política que no es fa als platós”.
I la tornada. “Tant de bo demà passat pogués tornar a casa, perquè voldria dir que ha caigut un procés judicial”, ha sentenciat l’exiliada. Però per Gabriel, també voldria dir que han acabat “les amenaces de l’extrema dreta que desitja que se’m dispari al cap”, ha conclòs. “Tant de bo, perquè m’enyoro moltíssim”. L’activista i també militant constata que si la seva tasca ha servit per donar un bri d’optimisme a la lluita antirepressiva “ja haurà valgut la pena”.
