El congrés fundacional de Centrem, la formació de nova creació que agrupa diferents sensibilitats del centre-dreta català considerades orfes de representació institucional, ha escollit l’exconsellera d’Empresa i Coneixement Àngels Chacón com a secretària general del partit. Chacón ha rebut el 77,7% dels vots i s’ha imposat a Teresa Pitarch, que li disputava la plaça i que finalment s’ha quedat amb el 22,3% de suports. Tot i la victòria, l’exdirigent del PDeCAT ha garantit que “ni la Teresa ni el projecte que defensa quedaran exclosos”. “En aquest projecte ens necessitem tots”, ha advertit.
Chacón ha fixat com a principals objectius de Centrem “arribar a la gent” i preparar les properes eleccions municipals, previstes per al maig del 2023. Ha defensat el partit com a espai de “centre liberal progressista” i n’ha reconegut la “diversitat de realitats” en el seu si, ja que l’integren persones provinents del PDeCAT, com ella mateixa i el diputat al Congrés Sergi Miquel, però també d’altres entorns com Lliures, Convergents o la Lliga Democràtica, com Astrid Barrio i Sílvia Requena.
L’acompanyaran a l’executiva –a banda de Miquel, Barrio i Requena– Oriol Solà, Jofre Serret, Laia Flotats, Agnès Ferré, Sílvia Mayor, Sílvia Fuster, Roser Oliver, Adrià Camino, Remei Gómez, Joan Torres, Mar Vázquez, Tomàs Ragué, Olga Reixach, Pablo Molina, Laia Febrer, Àgata Penyalbert, Jordi Regalado, Umbert Palafolls, Nicolás de Salas, Juanjo Folqui i Carles Todas. L’exdiputat al Parlament Lluís Font serà el president de Centrem.
Ponència ideològica
Aquest primer congrés de Centrem també ha servit per debatre i aprovar la primera ponència ideològica de la formació. El text que hi ha arribat reconeix Catalunya com a nació i l’existència dels Països Catalans –almenys com a realitat lingüística – i obre la porta a l’autodeterminació, però “només en el marc i en compliment de l’ordenament jurídic”. Així es vol donar resposta a les diferents sensibilitats sobre la independència que hi ha al partit sobre l’autogovern i el futur polític del país.
A més, aposta per acabar amb les diputacions provincials i, a canvi, descentralitzar la Generalitat “a través de les vegueries” i de la reforma dels actuals consells comarcals. També volen que l’Àrea Metropolitana de Barcelona esculli de forma directa els membres del Consell Metropolità.
En l’àmbit lingüístic, pretén assegurar l’ús vehicular i “intensiu” del català a l’ensenyament, promoure’n l’oficialitat a la Unió Europea i fer-lo també vehicular al sistema judicial.
