Àngel Canosa vol revalidar l’alcaldia d’Esquerra a Blanes (Selva) després que el 2019 aconseguís la primera victòria dels republicans. Ho va fer pràcticament duplicant els vots aconseguits el 2015 però empatant amb el PSC i Blanes en Comú Podem en nombre de regidors amb cinc representants per cada força. Junts es quedava en quart lloc amb tres regidors, els mateixos que Cs, que es quedaven com a cinquena i última força al consistori blanenc. Canosa va tancar un pacte amb els comuns que ha mantingut el govern fins el passat estiu. La destitució de Rosa Aladern (BeCP) com a tinenta d’alcalde va provocar aquest estiu la sortida de Blanes en Comú Podem del govern local. Des d’aleshores, els republicans han seguit governant amb cinc regidors.
La nit electoral del 2019 es tancava amb una fita històrica per ERC a Blanes: per primera vegada guanyava les eleccions municipals. Àngel Canosa celebrava els cinc regidors que havia obtingut, tres més que en els comicis del 2015, i la fita de pràcticament duplicar el nombre de vots (de 1.711 havia passat a 3.268).
Tot i així, Esquerra aconseguia la victòria amb només 19 vots d’avantatge per sobre del PSC, liderat per Mario Ros, que veia com l’alcaldia se li escapava de les mans. Els socialistes obtenien el mateix nombre de regidors, cinc en total. Però en aquest empat no era cosa de dos, sinó de tres perquè Blanes en Comú Podem també aconseguia cinc regidors amb 2.951 vots.
Canosa va liderar les negociacions per formar govern i en qüestió de dies va segellar un pacte amb Blanes en Comú Podem. Les dues formacions arrencaven un govern en minora, de deu regidors, que hauria de buscar els suports en altres formacions per tirar endavant pressupostos, ordenances fiscals i projectes.
L’aliança entre republicans i comuns, però, ha gaudit d’estabilitat al llarg de tot el mandat fins que l’estiu passat l’alcalde va destituir la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Rosa Aladern, i ho justificava per suposades irregularitats. Mentre Àngel Canosa encarregava un informe per esclarir els fets, es generava una crisi de govern que acabaria amb la sortida dels comuns, passant a l’oposició.
Esquerra es quedava al govern en minoria amb només cinc regidors. A l’octubre, Rosa Aladern passava a ser regidora no adscrita enmig d’una polèmica entre el líder de Blanes en Comú Podem, Jordi Urgell, i la tinenta d’alcalde.
Però la situació als grups de l’oposició tampoc ha estat exempt de polèmica. El PSC començava com a cap de l’oposició amb cinc regidors, però al setembre del 2022 el que havia estat el cap de llista, Mario Ros, va passar a ser no-adscrit. Ciutadans, que era la quarta força del consistori amb tres regidors, ha quedat amb només un representant en el grup municipal. El que havia estat cap de llista el 2019, Sergio Atalaya, va deixar el grup el setembre del 2022 i va afegir-se al grup mixt, on des de la primavera del 2020 ja hi havia el seu excompany taronja Jose Antonio Morcillo.
Candidats
ERC ha decidit mantenir Canosa com a alcaldable per aquests comicis del 2023, a l’espera que pugui revalidar els bons resultats del 2019. Per la seva banda, el PSC ha decidit renovar la candidatura. Després de la sortida de Mario Ros del grup municipal i perdre els últims comicis, els socialistes han apostat per Jordi Hernández com a cap de llista. Blanes en Comú Podem també fa una proposta continuista amb Jordi Urgell al capdavant de la llista.
Junts ha decidit rellevar Mia Ametller com a alcaldable i posar-hi Joan Felip. Per la seva banda, Cs ha decidit que l’únic regidor que s’ha mantingut en el grup municipal aquest mandat, Cristian Ortiz, sigui el cap de llista en els comicis del 2023. Mario Ros, l’anterior candidat del PSC, serà ara el cap de llista de Blanes, sí. També Rosa Aladern encapçalarà una candidatura, en aquest cas batejada com Grup Blanes.
En total, a Blanes hi ha 13 llistes que concorreran els comicis locals. Entre elles hi ha formacions que ja havien format part del consistori com ara la CUP o el PP. També hi ha candidatures locals i altres formacions que intentaran obtenir representació municipal per primera vegada com ara Valents o Vox.
Balanç positiu pels partits de govern
Esquerra i Blanes en Comú Podem fa una valoració positiva del mandat que han compartit durant tres anys i mig. L’alcaldable per ERC, Àngel Canosa, assegura que malgrat les crisis sanitàries i climàtiques que ha patit el municipi, s’ha donat una resposta social i a la vegada s’han entomat inversions importants pel municipi com ara les obres de l’avinguda de Madrid o la plaça de l’11 de setembre. El líder dels comuns, Jordi Urgell, també treu pit de la gestió de l’àrea social, que estava a les seves mans, durant la pandèmia. Malgrat tot, critica una “inoperància” del govern municipal des que els comuns van trencar el pacte de govern.
Pel que fa al principal grup de l’oposició, el PSC creu que s’ha “perdut” el mandat. Entenen que el temporal Gloria i la covid-19 “no han ajudat” a tirar endavant el consistori, però critiquen l’immobilisime del govern local amb temes com la promoció turística i la seguretat. Des de Junts, creuen que el mandat ha estat “pobre” i marcat per la “inactivitat”. Tot i així refermen el compromís del seu grup per tirar endavant “la governabilitat del poble en moments difícils”. El candidat de Cs, Cristhian Ortiz, critica que ERC sigui un “mal gestor” i que “no sàpiga escoltar”, fet que ha portat a un mandat “negatiu” per Blanes.
Vot dividit
De cara a les eleccions municipals, Canosa es mostra confiat en repetir la victòria i afirma que molta gent els atura pel carrer per dir que els votaran. “No tinc cap dubte que guanyarem les eleccions. Per això, el candidat assegura que està més concentrat “en la feina a fer a partir del 17 de juny amb el nou consistori”, que no pas en els resultats del 28 de maig.
El candidat del PSC, Jordi Hernández, recorda que la seva formació té “vocació de govern” i creu que la propera cita electoral permetrà créixer en vots i en regidors la representació socialista a l’Ajuntament de Blanes (ara empatat en edils amb ERC i BeCP). Hernández confia en què el seu equip, que “aglutina diferents sensibilitats i àrees de coneixement” ajudi a recuperar l’alcaldia que tenia el PSC fins el 2019.
Jordi Urgell també mostra optimisme pels comicis. Apunta que l’abstenció i el fet que hi hagi tantes candidatures “ho marcaran tot”, ja que podrien comportar la separació de vot i restar representació a algunes formacions. Malgrat tot, creu que la “bona feina” feta en els tres anys que han estat al govern els avala i es veuen “forts”.
Pel que fa al candidat de Junts, Joan Felip, és el que apunta més clar a uns resultats. Confien en què la formació obtingui entre tres i cinc regidors, millorant els resultats del 2019 (actualment tenen tres edils). Felip, però, apunta que hi ha quatre formacions que podrien empatar en nombre de regidors. En aquest escenari hi hauria Junts, ERC, el PSC i Blanes en Comú Podem. El candidat de Junts descarta que les noves formacions entrin al consistori però apunta a un retorn del PP a l’Ajuntament de Blanes.
El candidat de Cs també alerta de la “divisió de vot” davant de les 13 candidatures que es presenten a les eleccions municipals. Ortiz espera en què es “consolidi la tendència a l’alça” de la formació a nivell municipal que ha permès augmentar un regidor en cada una de les últimes tres cites electorals municipals.
Escenari de pactes
La divisió de vot fa que moltes de les formacions comencin a estudiar amb qui hauran d’aliar-se per consolidar un govern. De tota manera, la majoria de candidats afirmen que se senten còmodes amb tothom sempre i quan comparteixin interessos municipals i no hi ha línies vermelles. Àngel Canosa recorda que han tancat acords amb comuns, socialistes i el grup de Junts. Jordi Hernández (PSC) també defensa posar el municipi “com a única prioritat” i destaca una “bona entesa” amb totes les formacions.
El líder de Blanes en Comú Podem, Jordi Urgell, sí que avança que no pactaran “amb cap formació de dretes”. el que fa als partits d’esquerres “seran benvinguts” sempre i quan es pugui “dialogar i consensuar”. Junts també avisa que busca “defugir de posicions extremistes” però que no descarten pactes amb ningú sempre i quan hi hagi punts del programa electoral comuns. El candidat de Cs ha avisat que no pactaria “mai” amb el candidat republicà perquè creu que “no té paraula” i utilitza el consistori “en funció dels seus interessos”.
Millores en promoció, neteja i urbanisme
Si els acords han de venir de la mà dels programes, cal comprar doncs els reptes que veuen els partits al municipi. Per ERC, aquest mandat ha de servir per “construir nous equipaments per a les persones” i fomentar el “Blanes humà”. Canosa assegura que fomentarà “mesures d’ajuda a la classe mitja treballadora”.
Pel PSC, el principal repte del municipi és convertir Blanes en “el motor econòmic de la Selva”. L’alcaldable Jordi Hernández creu que s’ha de “dignificar” l’espai públic als barris i “aprofitar les possibilitats que donen els Next Generation” per convertir Blanes en una ciutat “més moderna, sostenible i justa socialment”.
Els comuns posen l’escolta dels veïns com a “prioritat” per organitzar la gestió de govern. Creuen que en el proper mandat caldrà actuar en millores de la neteja i liderar un projecte de reobertura de la fàbrica Nylstar, que fa unes setmanes va anunciar un concurs de creditors.
Joan Felip (Junts) proposa renovar tot l’espai que va des de l’estació de busos fins a primera línia de mar construint “zones verdes, equipaments i un aparcament subterrani”. Aquesta proposta passa per enderrocar els pavellons que hi ha actualment i fer actuacions de forma progressiva i per etapes. Creuen que aquesta és una zona “degradada” i amb una reurbanització es podria revitalitzar.
Cristhian Ortiz fixa la seguretat en el principal repte de Blanes pel proper mandat. Considera que hi ha “molts focus amb un alt índex d’ocupació” en habitatges i per això reclama més seguretat. Per altra banda, reclama millorar l’accés al transport públic i actualitzar l’administració perquè “sigui accessible per a tothom”.