Amnistia Internacional ha enviat una carta a la fiscalia on ha defensat un cop més que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han de quedar en llibertat. Al seu parer, la fi del judici al Tribunal Suprem ha d’implicar una revisió de la seva situació i la seva excarceració. L’organització ha lamentat que justament dilluns, la fiscalia s’oposés a la posada en llibertat de Sànchez. D’altra banda, també creu que la situació de presó provisional dels polítics independentistes ha de ser revisada judicialment. Amnistia Internacional alerta que segons els estàndards internacionals de drets humans, com més s’allarga la presó provisional, més necessitat hi ha d’un “examen rigorós que determini si segueix sent necessària i proporcionada”.
Amnistia Internacional ha recordat que el Tribunal Suprem va remarcar que la celebració del judici oral era un “element de ponderació indispensable” que aconsellava descartar la llibertat de Sànchez, i subratllava que la presó provisional s’orientava a assegurar la seva presència durant la vista.
Pe que fa a Jordi Cuixart, el Tribunal Constitucional va desestimar el seu recurs d’empara i va argumentar la proximitat temporal del judici oral, d’acord amb la jurisprudència constitucional, que reconeix com una finalitat legítima de la presó provisional el fet de poder assegurar la presència de l’imputat en el judici.
Amnistia Internacional ha assenyalat en repetides ocasions que si es demostra que Sànchez i Cuixart van convocar manifestacions els dies 20 i 21 de setembre del 2017 per impedir una operació policial lícita això podria ser objecte de retret penal. Però afegeix que “la resposta per part de les autoritats no pot suposar una restricció excessiva i desproporcionada de drets humans com són els d’expressió i de reunió pacífica”.
De fet, l’entitat ja ha expressat preocupació per la naturalesa dels tipus penals -rebel·lió o sedició- dels quals se’ls acusa. Al seu parer, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, com a ciutadans particulars i presidents d’organitzacions de la societat civil en el moment dels fets que s’han jutjat, tenien dret a organitzar i promoure reunions pacífiques en suport al referèndum i a la independència de Catalunya. Encara que el dret internacional dels drets humans permet els estats imposar algunes restriccions a l’exercici del dret a la llibertat d’expressió amb determinades finalitats legítimes, com protegir l’ordre públic o la seguretat nacional, les autoritats han de demostrar que aquestes restriccions són “necessàries i proporcionades amb l’objectiu perseguit, cosa que no ha passat en aquest cas”.
A més, l’entitat ha apuntat que segons el dret internacional, les restriccions de la llibertat d’expressió “per exercir la seva funció protectora han de ser l’instrument menys intrusiu dels que permetin aconseguir el resultat desitjat”. Aquest requisit de proporcionalitat implica que les sancions penals, en particular les que porten a privació de llibertat, diu AI, poden constituir una “restricció desproporcionada del dret a la llibertat de reunió pacífica i d’expressió”.
