Amnistia Internacional denuncia que la Generalitat Valenciana va vulnerar el dret a la vida i a la integritat física durant la dana. Així ho recull en un informe d’investigació que remarca que la Generalitat era responsable de la direcció de l’emergència i que va vulnerar aquests drets en no proporcionar informació “adequada, oportuna i accessible”. L’entitat constata que l’alerta es va enviar quan ja hi havia persones “en perill extrem”, una gestió “negligent” que segons Amnistia constitueix una violació del dret a la informació conforme a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que estableix l’obligació de l’Estat “d’informar adequadament la població sobre qualsevol emergència potencialment mortal”.
Sobre el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, Amnistia remarca que no va assumir de manera directa la direcció de l’emergència “tot i la magnitud de la crisi, ni tan sols quan la situació ja s’havia desbordat”.
Segons la investigació d’Amnistia l’actuació durant la dana també ha infringit, a més del dret a la vida i a la integritat física, les normatives estatal i autonòmica de protecció civil, que reconeixen el dret de les persones a ser protegides en cas de catàstrofes, i a ser informades dels riscos i de les mesures de seguretat a adoptar per a fer-hi front.
Amnistia indica que la responsabilitat internacional de l’Estat respecte a aquesta mena d’emergències és unitària, és a dir, “no pot eludir-se al·legant el seu disseny institucional intern o el repartiment competencial”, i ha de respondre a la catàstrofe de manera coordinada, tal com estableix la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans.
L’organització s’ha reunit amb personal d’alguns dels municipis més afectats per les inundacions, com Paiporta, Alfafar, Benetússer o Catarroja, que coincideixen a afirmar que no van disposar de prou informació sobre el desastre durant el 29 d’octubre de 2024. És a dir, no només va ser tardà l’enviament del missatge ES-Alert a la població, sinó “pràcticament inexistent” l’enviament d’informació als ajuntaments per part de les autoritats competents en la direcció de l’emergència.
“Les persones amb qui hem parlat coincideixen a assenyalar la desprotecció i el desemparament en què es van trobar abans, durant i després de la dana”, assenyala Daniel Canales, investigador d’Amnistia Internacional i autor de l’informe. L’impacte de la manca d’informació, indica l’entitat, va ser especialment “devastador” per a col·lectius vulnerables: gairebé la meitat de les víctimes mortals tenien més de 71 anys, i moltes d’elles vivien soles o en habitatges baixos.
El paper del govern espanyol
D’altra banda, el document apunta que el govern espanyol no va exercir la facultat que li reconeix la Llei del Sistema Nacional de Protecció Civil per a assumir la direcció de l’emergència. Amnistia constata que la Generalitat no va sol·licitar-ho però considera que la llei atorga al govern de l’Estat la possibilitat d’actuar per iniciativa pròpia quan l’emergència afecta més d’una comunitat autònoma, “situació que sens dubte es va produir el dia de la dana”.
“L’Estat espanyol, en els seus diferents nivells, no va complir amb les obligacions internacionals de drets humans, i per tant és necessària una rendició de comptes, mitjançant investigacions exhaustives que garanteixin veritat, justícia i reparació a les víctimes, i que permeti incorporar aprenentatges en un sistema de protecció civil que ha de ser revisat en profunditat”, afirma l’investigador Daniel Canales.
D’altra banda, Amnistia considera que la manca de coordinació entre els diferents nivells de l’administració els primers dies posteriors al desastre, amb una assistència que va arribar de manera desigual, depenent moltes vegades del voluntariat local o de l’autoorganització ciutadana, “va contribuir a una sensació d’abandonament” que nombroses persones han traslladat a l’organització.
Recomanacions
Entre les recomanacions que fa l’ONG, hi ha impulsar investigacions penals “exhaustives, independents i transparents”, revisar els sistemes de comunicació i d’avisos i alerta en emergències dins del Sistema de Protecció Civil i protocol·litzar l’ús del sistema ES-Alert.
També recomanen adoptar un enfocament participatiu en els processos de presa de decisió assegurant que les zones o persones afectades són informades així com desenvolupar plans de sensibilització i formació a la ciutadania sobre actuacions en context d’emergències i presa de consciència del risc vinculat a determinats nivells d’alerta, mitjançant exercicis, simulacres i formació escolar, inclosa en el currículum, sobre autoprotecció, prevenció i actuació en cas d’emergència.
