La consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, ha defensat aquest dilluns el seu “compromís ferm” de seguir fent acció exterior. Malgrat la causa del Tribunal de Comptes a 34 excàrrecs del Govern per l’acció exterior entre 2011 i 2017, Alsina ha subratllat en una compareixença a la comissió d’Acció Exterior, Transparència i Cooperació del Parlament que l’acció exterior de la Generalitat és “completament legítima”. “La presència de Catalunya al món no és un caprici, és irrenunciable”, ha remarcat. A més, la consellera ha assegurat que l’acció exterior de la Generalitat està “regulada” tant per l’Estatut com pel pla d’acció exterior de la Generalitat, del qual el Tribunal Constitucional va tombar algunes parts.
“L’acció exterior forma part de l’estricta normalitat democràtica d’un país”, ha defensat la consellera, que ha apostat per “treballar de manera discreta però decidida”. En aquest sentit, Alsina ha defensat que l’acció exterior és un “àmbit fonamental”. En un moment “d’excepcionalitat política”, ha dit Alsina, la resolució aprovada pel Consell d’Europa és “un abans i un després en l’acció exterior”. Per la consellera, el text demana una “amnistia de facto”, malgrat que la resolució no inclou aquesta paraula. Alsina ha apostat per tenir una acció exterior basada en el multilateralisme, la “governança compartida”, la “bona gestió” i “l’obertura al món”. En aquest sentit, la consellera ha subratllat que l’acció exterior va “en benefici estricte del conjunt de tota la ciutadania”. “El retorn de cada euro que invertim en acció exterior és molt notable”, ha defensat.
En la seva intervenció, la consellera d’Acció Exterior també ha apostat per “treballar” amb la comunitat catalana a l’exterior i s’ha compromès a “reprendre l’estudi” sobre el vot electrònic per a les persones que estan a l’exterior. Pel que fa a les delegacions, Alsina ha plantejat “reordenar el mapa” de les delegacions i ha obert la porta a crear la figura de “delegat sense delegació”.
