Cinc anys després del temporal Gloria que va assolar Catalunya a les portes de l’inici de la pandèmia de la covid-19, alguns alcaldes gironins alerten que encara queden deures pendents i que si n’hi hagués un de similar, els efectes podrien repetir-se. Els del Baix Ter, al Baix Empordà, diuen que caldria eliminar les illes que s’han format al riu per evitar que es torni a desbordar. Hi coincideixen tant el de Torroella, Jordi Colomí, com la de Verges, Diana Canals, que també es queixa de l’estat de la mota. “No s’hi ha fet manteniment ni res”, afirma Canals. A la Selva, el d’Hostalric, Nil Papiol, reclama canvis normatius. En aquest sentit, diu que hi ha cases i indústries construïdes en zones inundables i que això els “preocupa”.
La setmana del 20 de gener del 2020 va passar als annals de la història del país. Una forta i inusual llevantada va acumular una gran quantitat de litres per metre quadrat i va destrossar carreteres, equipaments públics, ponts, desbordar rius i inundar camps. El fort onatge a la costa, a més, va malmetre passejos al seu pas. Cinc anys després, moltes de les infraestructures i equipaments malmesos s’han pogut recuperar, però alguns dels alcaldes gironins afectats alerten que encara queda feina per fer i que els efectes podrien repetir-se.
Preocupació al Baix Ter per les illes del riu
Una de les principals preocupacions pels alcaldes del Baix Ter són les illes artificials que s’han format al mig del riu al llarg dels anys i que l’ACA no ha eliminat, malgrat les reiterades demandes. El problema és que, quan hi ha una crescuda important del cabal, l’aigua es troba que aquestes illes ajuden a “botir el riu” i això provoca que sigui “més fàcil que es pugui desbordar”.
Per això, l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, demana a l’ACA que prioritzi aquestes actuacions. “És un tema pendent que ens preocupa i aquí l’ACA ha de ser valenta i ha d’actuar i recuperar els cabals eliminant aquestes illes”, assenyala. Colomí deixa clar que aquesta és una de les feines “més importants” que queden pendents i recorda que a la Gola del Ter és on arriba tota l’aigua que baixa des del Pirineu.
Una demanda que també comparteix l’alcaldessa de Verges, Diana Canals, que explica que aquestes illes van contribuir al desbordament del riu fa cinc anys i “tornaria a passar” si hi hagués un temporal similar al Glòria. A banda, Canals es queixa del poc manteniment que s’ha fet a la mota del Ter al seu pas per Verges i reclama més actuacions a l’ACA.
En aquest sentit, l’alcaldessa recorda que va haver de ser un veí “en una acció heroica” qui va taponar part de la mota que va cedir pel Glòria fa cinc anys. “La mota és la nostra protecció i es va construir expressament per a quan tenim riuades, però no s’hi ha fet manteniment ni s’hi ha fet res. Quan plou tant i baixa tanta aigua, som nosaltres els qui estem al final del riu i patim les conseqüències”, lamenta.
Amb tot, Canals i Colomí reconeixen que des d’un punt de vista d’infraestructures s’ha tornat a la normalitat, especialment per les obres que es van fer a la potabilitzadora que va quedar afectada pel temporal. A banda, també reconeixen que s’ha netejat i millorat la llera del Ter, tal com també reconeix el coordinador d’Unió de Pagesos a les comarques gironines, Narcís Poch.
“No hi ha canvis”
A Hostalric (Selva), el temporal Gloria va deixar desperfectes per valor de més d’un milió d’euros. Es tracta de carrers esllavissats, ponts inundats i canonades inservibles. L’alcalde, Nil Papiol, explica que aquell episodi va ser “tot un repte” per veure com un consistori podia pagar les destrosses produïdes per l’augment del cabal del riu Tordera i la riera d’Arbúcies. “Per sort, les administracions supramunicipals van respondre”, assegura Papiol.
Malgrat tot, creu que encara hi ha deures pendents per fer. No es tracta de destrosses que no s’hagin arreglat en cinc anys, sinó canvis normatius. El batlle d’Hostalric detalla que hi ha algunes indústries i cases construïdes en zones inundables i això “preocupa” a l’ajuntament perquè en el cas que hi hagi un temporal similar afectaria per igual les mateixes zones on el Gloria va impactar més.
Nil Papiol apunta que aquestes modificacions legislatives han de venir d’administracions superiors com ara la Generalitat o l’Estat. “No hi ha canvis”, reafirma, “no s’han fet actuacions sobre el terreny ni per mantenir les lleres en bon estat ni de mesures de contenció”.
Tot i això, l’alcalde assegura que no van lamentar danys personals gràcies al bon funcionament del Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT). “Vam estar molt acompanyats en l’àmbit de gestió telefònica”, recorda l’alcalde d’Hostalric. De fet, creu que una de les diferències amb la crisi de la dana del País Valencià rau precisament en aquest acompanyament que va fer el CECAT al municipi. “Ens van avisar que el riu i la riera desbordarien i com havíem d’actuar i això va fer que ens convertíssim en el primer municipi de Catalunya en confinar una població el 2020, un mes abans que ho fes el govern espanyol amb la pandèmia”, explica Papiol.
Un projecte europeu a Blanes
Un altre municipi de la Selva afectat greument pel temporal va ser Blanes (Selva). En aquest municipi hi desemboca la Tordera, que portava un cabal molt més elevat de l’habitual, però es va ajuntar amb el temporal marítim. Això va provocar que la riuada s’emportés el pont ferroviari que connecta Blanes amb el Maresme i també el pont per a vehicles que va entre la Selva i Palafolls. En paral·lel, les onades van destruir una part del port de Blanes.
Actualment, aquestes infraestructures ja s’han reparat, però el municipi va decidir formar part d’un projecte europeu, RESIST, en què es treballa l’adaptació i la mitigació dels efectes del canvi climàtic. La idea és que a través del projecte es pensin solucions per convertir els territoris en espais més adaptats a les conseqüències de l’emergència climàtica i, d’aquesta manera, estar més preparats en cas d’una catàstrofe natural com ara el temporal Gloria del 2020.
En el cas de Girona, l’augment de cabal del riu Ter pel temporal Gloria va deixar imatges impactants a la ciutat. Entre elles, la del pavelló de Fontajau completament inundat o el barri de Pedret amb algunes cases amb els baixos inundats. El temporal va afectar a diversos nivells i l’Ajuntament va xifrar els desperfectes en equipaments municipis en uns 5 milions d’euros.
Precisament per prevenir inundacions, l’Ajuntament va aixecar un mur al marge esquerre del Ter. La paret, situada entre el pont de la Barca i el de França, va costar 414.000 euros i es va aixecar després del Gloria.
Entre les accions que queden pendents cinc anys després, hi ha executar una actuació per restituir la protecció de l’escullera del marge dret del riu Onyar, a la zona industrial de Vila-roja. Des de l’Ajuntament asseguren que el projecte està pendent d’expropiacions i, un cop finalitzats els tràmits, es podrà licitar.
Mesures de prevenció davant del canvi climàtic
De cara a futur i amb la mirada posada en un context d’adaptació al canvi climàtic i protecció del medi, l’Ajuntament compta amb diverses mesures de prevenció d’inundacions. Entre elles, cinc tancs tempesta entorn de la Riera Bullidors que permeten laminar aigua i evitar el col·lapse hidràulic de la xarxa aigües avall, a més de possibles sobreeiximents d’aigües residuals al medi. També n’han instal·lat un a la plaça Celestina Vigneaux i un altre al carrer Manuel Viñas.
A més, s’impulsa la xarxa separativa per tal que les aigües pluvials vagin al medi i no col·lapsin la xarxa de sanejament d’aigües residuals. Per això, en qualsevol projecte de reforma o de nova d’urbanització es prioritza la seva implantació, combinant-ho amb sistemes de drenatge urbà sostenibles basats en la infiltració d’aigua al subsol i la laminació.
D’altra banda, es fan neteges dels marges dels rius i rieres i es promou la implantació de sistemes de drenatge urbà sostenible amb paviments permeables, basses de laminació o pous drenants, com els que, per exemple, s’han dut a terme al pla de baix de Domeny.
