Albert Botran Pahissa va néixer a Barcelona el 1984, però fins als 25 anys va residir a Molins de Rei. Ara viu en un pis de propietat al barri de Poble-sec de la capital catalana i està hipotecat fins als 62 anys. No té segona residència.
Llicenciat en Història a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) assegura que la història és la seva passió, especialment la contemporània. Conviu amb el seu fill, està separat de la seva exparella i amb la seva actual companya no viu a la mateixa casa. “A vegades som 1, 2 o 3”, explica. És la segona vegada que Botran es presenta a les eleccions generals, ja ha estat diputat de la CUP al Congrés aquesta última legislatura. Als últims comicis espanyols, els anticapitalistes van treure dos escons.
També ha estat diputat al Parlament del 2015 al 2017, en ple procés. I anteriorment va exercir de regidor a l’Ajuntament de Molins de Rei. Des del 2018 és membre del secretariat nacional del partit. Forma part de l’organització independentista Poble Lliure, que és considerada la branca més moderada de la CUP.
El seu pare és arquitecte i la seva mare, administrativa. Segons explica, va deixar l’escola als 14 anys i ha tingut diverses feines. L’última com a administrativa en una indústria gràfica. Botran va estudiar a l’escola privada Garbí d’Esplugues de Llobregat, que després va passar a ser concertada. Una part de la seva família va apostar perquè estudiés a aquesta escola, però els seus pares van tenir problemes per pagar-la i el seu avi en va assumir el cost. “Si no, a la secundària m’haguessin passat a la pública”, afegeix.
Posteriorment, es va llicenciar en Història a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). De fet, assegura que la seva passió és la història i que li hagués agradat ser historiador. El període de la història que més li agrada és la contemporània i assenyala que Catalunya té una història contemporània “molt apassionant”. “M’agrada més que la política. És molt difícil exercir d’historiador, investigar, escriure, fer classes, de professor d’universitat. Vaig triar el millor, va ser una bona decisió”, reflexiona.
Abans de dedicar-se a la política va passar per diferents feines. Va començar fent de cambrer, treballant els diumenges en un lloc de carn a la brasa. I també ha estat a la indústria gràfica on treballava la seva, ha fet de “pizzer”, de personal de suport a les ruïnes d’Empúries i de tècnic de projectes a Òmnium.
Botran té un cotxe Volkswagen Touran de segona mà compartit amb la seva companya i una moto “que aviat serà vehicle històric de l’any 99”. Segons apunta, ja no pot circular per Barcelona. Habitualment es mou amb transport públic: metro i tren. I quan surt de la capital catalana per anar a l’Empordà, a casa la seva parella, ho fa en tren o cotxe. El candidat de la CUP no té mascota, però la seva companya té una gata “molt vella i malaltona”. Es diu ‘Rata’ i fa 12 anys que la té.
Preguntat amb quins candidats d’altres partits se sent més proper, Botran tria els caps de llista d’ERC, Gabriel Rufián, i de Junts, Míriam Nogueras. És amb qui parla més sovint i assegura que és amb qui aniria a prendre una cervesa.
El seu referent polític és l’escriptor i activista independentista Carles Castellanos, que també és membres de la CUP i de Poble Lliure. Botran en destaca els seus 60 anys de trajectòria. “Des dels 20 anys ha estat involucrat, ha tingut una història de repressió i ja era independentista quan no era majoritari”, assenyala.
El cap de llista dels anticapitalistes per Barcelona parla català, castellà i “bastant” anglès. L’any passat es va treure el B1. Algunes de les seves aficions són llegir, anar a festes majors i fer “coses” amb els amics. “Molt no viatjo, però voltar sí, anar a fer excursions, a descobrir restaurants i racons de ciutats”, explica. Llegeix molts llibres alhora i un dels que s’ha llegit recentment és ‘ERAT, l’exèrcit de Seat’ de l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà.
