El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha traslladat a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que farà “tots els esforços possibles a les seves mans” perquè els eurodiputats espanyols “siguin del partit que siguin” donin suport a l’ús del català, el basc i el gallec a l’Eurocambra. “Estic disposat a parlar amb qui faci falta i tinc la mà estesa”, ha afirmat en una atenció als mitjans després de la trobada, on també ha confirmat la seva voluntat de parlar amb el Partit Popular i amb els seus companys europeus. Pel que fa a l’oficialitat del català a la UE, que té un procediment diferent i necessita unanimitat al Consell de la UE, ha subratllat que mantindran els esforços per aconseguir-ho “el temps que calgui”.
Sobre l’ús de les tres llengües cooficials als plens de l’Eurocambra, Albares ha explicat que ha traslladat a Metsola que no es tracta d’una qüestió política, sinó “d’identitat nacional espanyola”, i ha subratllat que també és una realitat que es viu “amb plena normalitat al Congrés dels Diputats i al Senat”.
“Tinc la mà estesa -a tots els eurodiputats espanyols, inclòs el PP- perquè el que és la nostra identitat nacional estigui també reflectida aquí, a l’Eurocambra”, ha reiterat el ministre, que ha assenyalat que “espera” que en el moment en què la proposta per autoritzar l’ús del català, basc i el gallec arribi a votació a la Mesa de la cambra europea “totes les famílies polítiques” s’hi mostrin a favor.
Albares també ha recordat que l’Estat té acords administratius amb altres institucions europees com el Consell de la UE o el Comitè de les Regions perquè es pugui parlar -si se sol·licita prèviament- alguna de les tres llengües. “Hem d’acabar amb aquesta excepcionalitat al Parlament Europeu”, ha defensat.
Preguntat per l’informe que està pendent d’elaboració per part del grup de treball de Llengües de Ciutadans de l’Eurocambra -del qual formen part els eurodiputats del PP Esteban González Pons i del PSC Javi López-, Albares ha afirmat que no ha discutit amb Metsola ni els terminis ni l’anàlisi que s’està preparant.
“Hi ha ja un grup de treball, això és sobirania del Parlament Europeu, la qüestió ja està sobre la taula i tindrà un tràmit normal”, ha apuntat. El grup s’ha de reunir el pròxim dia 10 de desembre, tanmateix, no està previst que es discuteixi l’informe, que va encarregar Metsola l’octubre passat per tal d’analitzar la viabilitat econòmica i logística de permetre l’ús de les llengües cooficials espanyoles.
Oficialitat a la UE
L’ús del català al plenari europeu no és el mateix que l’oficialitat de la llengua sigui a la UE, que és un dels compromisos de l’acord entre Junts i el PSOE de l’agost del 2023 per fer presidenta del Congrés dels Diputats a Francina Armengol.
No apareix als acords d’investidura, però és una reclamació habitual del partit de Carles Puigdemont al govern de Pedro Sánchez. Precisament, la reunió entre Albares i Metsola arriba pocs dies abans que el líder de Junts ofereixi una roda de premsa el pròxim dilluns per fer balanç dels pactes d’investidura amb el PSOE.
L’oficialitat s’ha de decidir al Consell de la UE, on cal la unanimitat dels 27 estats membres. Allà, la qüestió no s’ha tornat a abordar des de la primavera passada, quan l’aleshores presidència belga ho va plantejar per últim cop en un Consell d’Afers Generals (CAG).
Preguntat per la qüestió, Albares ha subratllat que es tracta de dos processos “diferents però paral·lels” i que el govern espanyol té la voluntat de mantenir el debat obert sobre l’oficialitat de les tres llengües al Consell de la UE “el temps que sigui necessari fins a aconseguir-ho”.
Segons fonts diplomàtiques consultades per l’ACN, la representació espanyola encara no s’ha dirigit a la delegació polonesa -Polònia ocuparà la presidència rotatòria del Consell durant la primera meitat del 2025- per abordar aquesta qüestió en particular. Sobre això, el ministre ha admès que “no s’ha parlat” sobre a quin CAG es tractarà el tema, però ha remarcat que el govern espanyol ho mantindrà dins el seu llistat de carpetes durant la presidència polonesa.
Amb tot, Albares ha defensat que la qüestió “no és un assumpte d’una presidència o l’altra” del Consell de la UE i, alhora, ha rebutjat fer de l’ús de les tres llengües una “disputa política”. “És un tema d’identitat nacional, no és una victòria d’uns espanyols sobre uns altres”, ha dit. “No crec que hagi d’haver-hi una confrontació política per una cosa que està recollida a la nostra Constitució”.
