El ministre d’Exteriors i UE en funcions, José Manuel Albares, sembla determinat a aconseguir que tots els estats membres de la UE votin a favor de l’oficialitat del català, el basc i el gallec a les institucions europees, després que el primer debat sobre la qüestió conclogués sense una resposta clara, i tenint en compte que es tracta una reclama històrica dels partits independentistes catalans, dels quals depèn la investidura de Pedro Sánchez.
Malgrat que el passat diumenge fonts de la Moncloa apuntaven que la mesura probablement no compliria els terminis posats pels sobiranistes, ja que no podria aprovar-se abans de la investidura de Sánchez, el ministre d’Exteriors ha comparegut aquest dimarts abans de l’inici del debat per a exposar l’estratègia de l’executiu espanyol per abordar la qüestió. Albares, segons ha indicat ell mateix, insistirà en les “circumstàncies i condicions molt específiques” del català, el basc i el gallec per tirar endavant l’oficialitat de les tres llengües a la UE.
Davant la reticència de molts estats membres que l‘aprovació d’aquesta mesura impliqui fer oficials altres llengües minoritàries d’Europa, el ministre espanyol ha insistit que “la proposta es limita exclusivament al cas espanyol“. En aquesta línia, ha apuntat que presentarà als ministres dels 27 la proposta per “oficialitzar” la iniciativa espanyola d’assumir “de manera completa i total” els costos de l’oficialitat del català, el basc i el gallec, en un intent de calmar les inquietuds dels socis comunitaris.
El ministre d’Exteriors ha insistit que “els tractats avalen la proposta” i que el multinlinguime és un “valor” de la UE. A l’arribada a la reunió, Albares ha subratllat que el cas de les tres llengües és “únic dins de la UE”. “Estan recollides com a cooficials dins de la Constitució, s’utilitzen al Congrés i el Senat i tenen acords administratius amb gairebé totes les institucions europees”, ha remarcat Albares.
