El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, espera reunir-se al llarg del mes d’octubre amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per abordar la petició de l’Estat perquè el català, el basc i el gallec es puguin utilitzar als plens de l’Eurocambra, segons han explicat fonts d’Exteriors. En cas que les agendes no permetin la trobada, segons les mateixes fonts, el ministre i la presidenta del Parlament Europeu mantindran una conversa per telèfon. La Moncloa sosté que tant l’ús del català al Parlament Europeu com l’oficialitat del català a la Unió Europea són una “prioritat” de l’executiu, que vol que es reconegui el caràcter “plurinacional” de l’Estat.
De moment, Albares no ha rebut resposta a la carta que va enviar a Metsola el 24 de setembre. A la missiva, el ministre recordava que l’ús del català a l’Eurocambra és un “afer prioritari per al país” i li demanava poder “abordar personalment” la qüestió amb ella.
Segons fonts d’Exteriors, la carta no buscava una resposta de Metsola, sinó obrir l’escenari d’un canvi en el reglament que permeti que les llengües cooficials espanyoles es puguin utilitzar amb normalitat al Parlament Europeu.
De moment, els dos equips han mantingut contactes ja per establir aquesta trobada que hauria de tenir lloc durant el mes d’octubre. Ara per ara, admeten aquestes fonts, no hi ha data establerta, i si les agendes la fan impossible el ministre abordarà la qüestió amb la presidenta del Parlament Europeu per telèfon.
Exteriors assegura que la petició a Metsola és absolutament compatible amb l’altra aspiració d’aconseguir el reconeixement del català com a llengua oficial a la Unió Europea, una via que necessita de la unanimitat del Consell. Aquest dilluns, Albares va apuntar que estava disposat a anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per fer-ho possible.
El ministre va assegurar que les “reticències” per part dels estats membres, que haurien d’aprovar el canvi del reglament lingüístic per unanimitat, provenen dels països on el PP europeu governa amb la ultradreta, i per tant són eminentment “polítiques” i condicionades pels populars espanyols.
Una acusació que el portaveu del PP, Borja Sémper, va negar taxativament. Sémper va afirmar que Albares pretén “enganyar” els catalans, perquè les resistències “no venen d’un partit polític concret o d’una orientació ideològica concreta a Europa”, sinó que són “transversals”. La dificultat per a l’oficialitat del català, va dir el portaveu dels populars, neixen “d’una normativa europea de funcionament de les institucions europees”.
