El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, s’ha trobat aquest dilluns amb el seu homòleg hongarès, Péter Szijjártó, per parlar sobre “com abordar” l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a la UE durant la presidència hongaresa del Consell de la UE, que comença el pròxim dilluns. Així ho ha anunciat Albares en un missatge a X en què ha qualificat l’oficialitat de les tres llengües a la UE com a “prioritat” per al govern espanyol. “Hem acordat treballar junts amb aquest objectiu”, ha afirmat. La trobada s’ha produït en els marges de la reunió de ministres d’Exteriors de la UE que se celebra a Luxemburg.
La reunió d’Albares amb el seu homòleg hongarès es produeix després que l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec hagi caigut de l’agenda europea i no s’hagi abordat en les darreres reunions de ministres d’Afers Europeus. L’últim cop que la petició de l’executiu espanyol va ser abordada pels ministres va ser al març i no es troba tampoc en l’agenda de la reunió que se celebra aquest dimarts.
Per ara, l’oficialitat de les tres llengües tampoc és una prioritat per a la presidència hongaresa. Ara per ara, va dir l’ambaixador hongarès davant la UE, Bálint Ódor, no hi ha “plans” perquè torni a l’agenda. Això sí, va deixar la porta oberta a tornar a abordar la qüestió en cas que vegi la “necessitat”.
El govern espanyol va presentar la petició d’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a l’agost en el marc de les negociacions amb l’independentisme per investir Pedro Sánchez i la qüestió es va introduir en l’agenda dels ministres d’Afers Europeus en diverses trobades quan Espanya va assumir la presidència de torn del Consell. Amb la posterior presidència belga, la petició va estar sobre la taula en alguna trobada i l’últim cop que es va abordar va ser en la reunió de ministres d’Afers Europeus del març, sota presidència belga.
En aquesta reunió, alguns estats com Finlàndia van verbalitzar el teu temor a “possibles repercussions” dins el seu territori per part d’altres llengües minoritàries. En la mateixa línia s’havien manifestat altres països com Lituània. Els socis comunitaris han demanat informes sobre el cost de la inclusió de les tres llengües en el règim lingüístic de la UE, així com un pronunciament dels serveis jurídics del Consell sobre la legalitat de la iniciativa.
El govern espanyol no es marca “terminis”
Després que Bèlgica mantingués l’oficialitat de les tres llengües fora de l’agenda en les darreres reunions de ministres, el govern espanyol ha evitat marcar “terminis” perquè la petició tiri endavant. “És una qüestió que Espanya no interromprà i que continuarem defensant”, va dir el secretari d’estat per a la UE del govern espanyol, Fernando Sampedro, malgrat la manca de progressos.
Per la seva banda, la consellera d’Acció Exterior i UE, Meritxell Serret, va mantenir reunions a l’ambaixada hongaresa a Madrid per abordar l’oficialitat del català amb la intenció que no “decaigui” de l’agenda europea.
