El ministre d’Exteriors espanyols, José Manuel Albares, ha demanat aquest dimarts al Congrés “unitat” en l’estratègia de l’executiu sobre Ucraïna, i també “cautela” en les declaracions públiques per “no donar per feta una escalada militar”. Ha assegurat que –malgrat les discrepàncies públiques dels últims dies – el Gobierno està “coordinat i preparat per a qualsevol eventualitat”. En aquest marc ha insistit que l’executiu aposta pel “diàleg, la distensió i la desescalada” però també per la “dissuasió”, i ha advertit que una violació de la sobirania ucraïnesa per part de Rússia comportaria una resposta unànime per part dels aliats que en aquests moments només ha situat a l’àmbit de les sancions econòmiques.
Albares ha comparegut aquest dimarts de forma extraordinària a la Comissió d’Exteriors del Congrés per abordar la situació “greu” a Ucraïna i demanar “unitat a Espanya entre els partits polítics” perquè “el que ha estat possible a Europa amb els aliats europeus sigui possible entre les forces polítiques espanyoles”.
El ministre ha recordat que la situació a Ucraïna “afecta directament” l’Estat, i ha assegurat que la posició d’Espanya és “diplomàcia, desescalada, distensió i també dissuasió”. “Apostem pel diàleg, per la resolució pacífica dels conflictes, per la solidaritat europea i transatlàntica i pel respecte al dret internacional”, ha dit.
Una posició que “coincideix amb la de tots els socis europeus i de l’OTAN” des que Rússia va acumular tropes a la frontera amb Ucraïna i demana una garantia que aquest país no ingressarà a l’OTAN. “Ens trobem davant un desplegament militar del tot inusual” que és “inacceptable, viola la legalitat internacional i és una amenaça per a la pau”, ha dit.
Malgrat l’aposta pel diàleg, ha circumscrit qualsevol negociació dins del respecte al dret a la independència i la integritat territorial d’Ucraïna, i a la seva potestat de decidir lliurement si s’adhereix a l’OTAN. També ha advertit que diverses peticions de Rússia són contràries al principi de legalitat internacional. “Rússia no pot pretendre que accepti una limitació de la sobirania dels estats”.
“L’ordre internacional basat en les esferes d’influència és cosa del passat i estan fora de lloc al segle XXI i, en segon lloc, no es negocia des de l’amenaça” que és el que són, ha dit, els moviments de tropes russes de les últimes setmanes.
Albares ha restat importància a l’absència del president espanyol, Pedro Sánchez, a la reunió que el president dels Estats Units, Joe Biden, va fer amb líders europeus, i ha apuntat que els aliats estan “perfectament coordinats”. Amb tot, ha advertit que cal continuar aprofundint en la política exterior comuna europea.
“Espanya aspira a tenir les millors relacions possibles amb el govern de la Federació Russa”, ha dit, i “existeixen molts àmbits on podem cooperar, però “Espanya actuarà amb fermesa en defensa de la legalitat internacional”, ha dit.
La portaveu del PP, María Valentina Martínez Ferro, ha retret al ministre que no hagi portat la compareixença al ple, i que no sigui el president espanyol, Pedro Sánchez, qui informi el Congrés. Martínez Ferro ha criticat una suposada manca d’informació de Sánchez al líder de l’oposició, Pablo Casado, i ha assenyalat a les diferències entre el PSOE i Podem en el si de la coalició. “Vostès no expliquen res, res rellevant”.
El portaveu de Vox al Congrés, Iván Espinosa de los Monteros, ha mostrat molta més distància respecte a la posició de l’executiu, que al seu criteri hauria d’haver demanat el permís del Congrés dels Diputats abans d’assumir compromisos internacionals que poden portar l’Estat a una guerra. En tot cas ha acusat Podem de ser pròxim a les posicions de Vladimir Putin adduint que la formació de Yolanda Díaz ha apostat històricament per una sortida de l’Estat de l’OTAN.
La diputada d’ERC Marta Rosique ha preguntat a Albares si un cop enviats els avions i embarcacions militars l’executiu espanyol no té capacitat de desdir-se de la seva participació en un hipotètic conflicte. “Si volen tenen una majoria al Congrés que apostarà per la negociació, la pau, i per no entrar per cap circumstància a un conflicte armat, i per tant és decisió seva si mantenen els compromisos que obliguen l’Estat a ser militarista”, ha dit. En tot cas, segons ERC, una decisió sobre l’entrada a un conflicte hauria de passar pel Congrés dels Diputats.
La diputada de Junts Mariona Illamola ha lamentat que l’executiu espanyol reaccionés de manera accelerada a la situació a Ucraïna amb l’enviament de tropes anunciat per la ministra de Defensa, Margarita Robles. Ha recordat que malgrat que Espanya s’ofereix militarment, cap potència ni país aliat ha demanat el seu criteri a nivell diplomàtic, com es demostra, ha apuntat, amb l’absència de Sánchez a la cimera que va mantenir aquest dilluns el president nord-americà, Joe Biden, amb caps d’Estat europeus.
El diputat de la CUP Albert Botran ha afirmat que l’OTAN “no forma part de la solució, sinó del problema”, perquè la possible integració d’Ucraïna a l’aliança “alimenta el sentiment d’amenaça a Rússia” i alimenta els sectors bel·licistes d’Ucraïna. “Els motius de fons no van de la protecció d’una integritat territorial, perquè es viola a altres punts del Món com Israel, i seguir l’OTAN implica subordinar-se a la política exterior dels Estats Units”.
De la seva banda, el diputat de Podem Antonio Gómez-Reino Varela, ha reiterat el desig de la seva formació que el conflicte se solucioni “per la via de la diplomàcia” i ha advocat per “no tornar a un món bipolar”. També ha repetit la postura dels morats sobre la necessitat que Europa no es deixi “arrossegar” per un conflicte “d’interessos” entre els EUA i Rússia, i defensi una “posició pròpia” que advoqui pel “multilateralisme”. Alhora ha considerat que, en un context com l’actual, Ucraïna hauria de plantejar-se si li val més la pena integrar-se a l’OTAN o mostrar-se “neutral”.
Finalment, després de recordar que Espanya és “el país del no a la guerra”, ha donat suport al ministre de Defensa i a la postura del govern del qual els morats formen part de defensar la via del diàleg per solucionar el conflicte. “Per treballar per la pau té tot el nostre suport”, ha acabat.
