El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat aquest divendres que està fent “tot el possible” per l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea, tot i que ha recordat que per aconseguir-ho “cal unanimitat” dels estats membres, i les reserves “sempre” arriben d’estats governats pel PP europeu. Segons Albares, el català, el basc i el gallec ja compleixen totes les condicions del memoràndum que estableix la Unió per a l’oficialitat, i l’executiu continuarà treballant i, si cal, està disposat a anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. .
El ministre ha fet aquestes manifestacions durant la seva compareixença a la Comissió d’Exteriors del Congrés dels Diputats, on ha destacat que l’oficialitat és una de les “prioritats” del govern espanyol en matèria exterior.
A més, ha dit, l’executiu espanyol assumeix aquest encàrrec “per convicció”, perquè al seu entendre les llengües cooficials són “part de la identitat nacional de l’Estat”, que és “plurilingüe”.
En aquest marc, ha retret al PP i Vox que s’oposin a aquests esforços i es “mofin” de “20 milions d’espanyols que parlen llengües cooficials” i d’un plurilingüisme que “està recollit a la nostra Constitució” i que la dreta hauria d’assumir “amb tota normalitat i naturalitat”.
També ha destacat el pes demogràfic del català, 10 milions de parlants, fet que el converteix en “la llengua 15” de la Unió. “La meva prioritat és aquesta, i tot el que pugui ajudar al català i a la resta de llengües cooficials a Europa, ho farem”, ha sentenciat.
Ha fet aquestes manifestacions en resposta a les intervencions de la diputada de Junts Marta Madrenas i el d’ERC Francesc-Marc Álvaro, que li han preguntat pels progressos que ha fet tant pel que fa a l’oficialitat a la Unió Europea com per la possibilitat d’utilitzar-lo al Parlament Europeu.
Madrenas ha recordat que si el català continua discriminat a Europa és per la “manca de voluntat política” de l’Estat espanyol, que “ha bloquejat en 16 ocasions” les peticions per a l’oficialitat del català a la Unió Europea malgrat que és una llengua amb 10 milions de parlants.
En la resposta a Madrenas, Albares ha “agraït” a Junts que aporti “idees” i estigui “ajudant en tot el possible” el govern espanyol per aconseguir aquesta oficialitat.
Álvaro ha celebrat que el ministre hagi assenyalat l’oficialitat del català com una de les prioritats de la seva política exterior, però ha recordat que “les obres són amors”, i li ha preguntat si la seva disposició d’anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) indica que veu complicada la via de la negociació amb els altres estats.
En la seva resposta, Albares ha insistit que, si cal, l’Estat arribarà al TJUE per defensar l’oficialitat del català, però ha apuntat que aquest fet no és contradictori amb el seu convenciment que és possible un acord per aconseguir-la sense haver de recórrer a la justícia europea. “Però, si cal, el TJUE ens donarà la raó”, ha reblat.
Pel que fa a l’ús del català al Parlament Europeu, Albares ha afirmat que en breu la qüestió arribarà a la cambra i tots els grups, també els eurodiputats del PP, podran votar sobre la qüestió.
Per contra, el diputat de Vox Carlos Flores ha afirmat que la “insistència” del ministre perquè el català, el basc i el gallec es converteixin en oficials a la Unió Europea és “inconstitucional” i “vulnera” l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, que parla de “valencià”. A més, segons Flores, és “insolidària” amb la resta d’estats i “abusiva” per als espanyols que haurien de pagar les traduccions.
El diputat del PP Carlos Floriano ha retret al ministre que prioritzi l’oficialitat del català respecte a la resta de compromisos de l’Estat en matèria exterior i “confongui” els seus acords d’investidura amb les seves obligacions com a ministre d’Exteriors.
