La defensa del cap de l’oficina de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, ha demanat a l’Audiència Nacional que li apliqui la llei d’amnistia i arxivi el procediment contra ell en el ‘cas Tsunami Democràtic’, que investiga una suposada activitat terrorista per part d’aquesta plataforma independentista la tardor del 2019. En el cas, el magistrat Manuel García-Castellón, investiga una desena d’activistes i polítics. El Tribunal Suprem investiga una part d’aquest sumari pel que fa al mateix Puigdemont i al diputat d’ERC Rubén Wagensberg, ja que són aforats.
L’advocat d’Alay, Gonzalo Boye, recorda que la llei d’amnistia només preveu algunes excepcions, una de les quals és el terrorisme, segons la definició de la Unió Europea, i fets que hagin causat, de forma intencionada, greus violacions dels drets humans. Segons l’escrit, cap dels fets investigats en el ‘cas Tsunami Democràtic’ es poden emmarcar en aquesta definició. De fet, considera que voler emmarcar aquelles mobilitzacions de la tardor del 2019 com a terrorisme suposa la “criminalització de l’exercici de drets fonamentals”. Així, recorda que el Consell d’Europa va recomanar el 2021 no processar els polítics kurds per terrorisme.
També recorda que el Conveni Europeu dels Drets Humans, la vulneració dels quals podria suposar l’exclusió de l’amnistia, prohibeix treure la vida a algú de forma intencionada, cosa que no va passar en el cas de Tsunami. En aquest punt, recorda que el turista francès mort per un infart a l’aeroport de Barcelona durant la mobilització de la plataforma independentista, no es pot considerar com una víctima de terrorisme i tampoc causada per la manifestació.
El Conveni Europeu també prohibeix la tortura o els tractes i penes inhumans o degradants, cosa que també exclouria l’amnistia, segons la llei, però Boye afirma que en cap cas el Tsunami va causar cap dany a ningú.
L’escrit diu que la llei d’amnistia és plenament legal i constitucional, està avalada per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i del Tribunal Europeu dels Drets Humans, segueix recomanacions internacionals com la Comissió de Venècia del Consell d’Europa i te precedents històrics com la l’amnistia del 1977 o les amnisties d’Argentina, Xile o Sudàfrica. A més, compleix l’objectiu de normalització institucional i social a Catalunya i suposa beneficis per a la societat i la justícia, ja que “permetrà descongestionar els tribunals i reduir la càrrega processal”, cosa que permetrà als òrgans judicials i administratius “centrar-se en altres assumptes de major rellevància per a la societat en general, assumptes realment delictius. Recorda que l’aplicació de la llei comporta l’extinció de la responsabilitat penal, administrativa i comptable i és d’aplicació urgent i preferent.
