L’exportaveu del grup parlamentari de Catalunya en Comú, Elisenda Alamany, ha explicat de manera molt explítica el distanciament entre les bases del partit i la direcció fent referència a l’1-O i a decisions clau que ha pres el partit en moments crucials pel futur del país. “Hi havia molta gent dels comuns que estava bolcada en l’1-O mentre que des de la direcció hi havia molta resistència”, ha subratllat, “encara existeix el tabú en el partit per parlar del referèndum”.
L’1-O i la suspensió dels diputats processats per Llarena van ser dels dos punts que, segons Alamany, també van distanciar les bases. La diputada reconeix que, en la direcció, “hi havia certa resistència en votar en contra”. Aquestes esmenes, segons l’exdiputada, “no haurien de ser debatibles per un partit sobiranista”.
En una entrevista al Nació Digital, després de renunciar a ser la portaveu del grup parlamentari, Alamany ha afirmat que seguirà mantenint el seu escó de diputada perquè segueix creient “en els valors dels comuns” alhora que se sent “il·lusionada” però, en part, gràcies a la nova plataforma que ha impulsat amb el nom de ‘Sobiranistes’ per aglotinar aquells que volen recuperar l’esperit fundacional del partit. Definitivament, creu que “la distància entre l’espai dels comuns i la direció s’ha de millorar”.
El rum de ‘Sobiranistes’
La plataforma tractarà de transportar al carrer i desplegar aquests valors arreu del país, “en actes on es parli de futur, que fins ara no hi érem”, ha conclòs. La sobiranista i crítica amb la direcció creu que l’1 i el 3 d’octubre era un bon moment per “ampliar majories socials i estar units” i no es va saber aprofitar.
De fet, per Alamany, l’1-O va ser una peça clau del puzzle dels comuns. I la seva relació va canviar. La diputada critica que “hi havia molts comuns blindant col·egis electorals alhora que la direcció en feia una consulta”. Aquesta contradicció flagrant va fer que el partit no sabés interpretar la majoria social que es podia conjurar després de l’1 i el 3 d’octubre. “No es va saber aprofitar”, ha admès. I és conscient que a partir de llavors el seu rol al Parlament va canviar. L’autocrítica d’Alamany va fer que se l’apartés de les decisions o que no se li assignessin “feines de portaveu”.
Celebra el gir d’ERC
“Em sap greu que el que defensàvem els comuns el 21D és ara el que defensen ells”, ha sentenciat la diputada fent referència al rumb d’eixamplar la base d’ERC i la renúncia a la via unilateral. De fet, les esperances per Alamany, no se’n van: “Ara que hi han arribat, no podem marxar”.
La sobiranista té clar que la situació dels comuns no els fa “creïbles”. La gent, diu, està farta de polítics que no diuen el que pensen i que no són coherents. I Elisenda Alamany seguirà a primera línia per fer política, justament, perquè l’espai recuperi una mica d’aquesta credibilitat, com també tornar a apropar-se de “la gent que ha donat per perdut el partit”, tot i que reconeix que el càrrec de portaveu l’ha d’ocupar una persona de la corda dels líders.
