El jutge que instrueix el ‘cas Volhov’ i investiga la suposada connexió entre el moviment independentista català i Rússia, Joaquín Aguirre, no es rendeix en la seva eterna prevaricació per tal d’impedir l’aplicació de l’amnistia als processats, entre els quals hi ha Artur Mas, Carles Puigdemont, Elsa Artadi o fins i tot el periodista Carles Porta, entre altres. En un nou moviment judicial que s’ha conegut aquest dimarts, Aguirre ha denegat l’amnistia a Artur Mas, Carles Puigdemont i a una tretzena de processats més; a la vegada, ha enviat al Tribunal Suprem la causa de Puigdemont i de l’exdiputat de Junts Francesc de Dalmases, un fet que obre la porta a què sigui l’alt tribunal espanyol el que instrueixi les seves causes en ser aforats, així com les de la resta de represaliats.
Aguirre ha rebutjat aplicar l’amnistia a Carles Puigdemont, Artur Mas i la resta d’investigats en la peça separada que ell mateix va obrir del ‘cas Volhov’ per traïció i malversació, i en la qual afegeix el delicte de pertinença a organització criminal, i situa els dos expresidents a la cúpula d’aquesta suposada organització criminal. El jutge delira en el seu propi escrit i torna a fer esment del seu argumentari sobre la guerra híbrida i les zones grises: cita Daesh o el ciberterrorisme per després aprofundir en l’anomenada “ingerència russa” a Europa, passant per Crimea i Montenegro.
“L’esforç rus va ser dirigit a la manipulació de les autoritats polítiques i de la població a fi d’influir directament en la societat catalana i aconseguir que es produís una escissió voluntària de la Unió Europea, mitjançant la Declaració Unilateral d’Independència. Això hauria obligat els polítics catalans a llençar-se als braços del recent amic rus com a mesura per impedir el caos econòmic i social, donat el conegut i greu problema de dèficit públic que tenia i té Catalunya” argumenta el magistrat.
Afirma que el Tsunami era la “secció terrorista de tot l’entramat secessionista”
Per si això no dos prou, Aguirre compara Tsunami Democràtic amb la Kale Borroka a Euskadi, i parla de la plataforma com de la “secció terrorista de tot l’entramat secessionista desenvolupat pels investigats” per aconseguir la independència. Cita la protesta a l’aeroport (amb la mort del ciutadà francès) i les manifestacions a la plaça Urquinaona i davant del Departament d’Economia. “Va ser tal la situació de coacció, amb amenaces incloses, que tractar d’expressar-se lliurement durant aquells tràgics dies va suposar una heroïcitat, en un indissimulat procés revolucionari que va incloure fins i tot braçalets d’adhesió al moviment, en forma de llaços grocs”, ha continuat. Per tot plegat, considera que es va fer un ús efectiu de la força i, per tant, rebutja aplicar l’amnistia al delicte de traïció que atribueix als investigats.
Critica el redactat de la llei d’amnistia perquè fa “inaplicables” els conceptes d’amenaça o d’ús de la força
De la llei d’amnistia, el jutge espanyol en critica la “deficient tècnica legislativa” utilitzada per a redactar-la, mentre avisa que generarà”“problemes interpretatius” de forma “sistemàtica”, fins al punt que “converteixen en inaplicables els conceptes d’amenaça o ús de la força per resultar impossible la seva compatibilitat amb els tipus penals concrets de traïció als quals es pretenen aplicar”.
En aquest sentit, constata que seran els tribunals els que hauran de fer una valoració subjectiva del grau de seriositat de l’amenaça per poder decidir si es pot aplicar l’amnistia, i en el cas concret de la peça separada que ha obert del ‘cas Volhov’ conclou que “el perill va ser real i efectiu” i no es va materialitzar perquè a Puigdemont li va entrar el “pànic”. “Aquest magistrat considera que sí que va haver-hi una amenaça (en el sentit de perill) real i efectiva que una potència estrangera (Rússia) executés actes perjudicials per a la integritat territorial d’Espanya”, assevera.
Demana al Suprem que assumeixi la peça separada del ‘cas Volhov’
A l’escrit que el magistrat ha remès al Tribunal Suprem, demana a l’alt tribunal que assumeixi aquesta peça separada tot i que només dos dels 11 investigats són aforats. A més de Puigdemont i Dalmases, els investigats són Artur Mas, Víctor Terradellas, Elsa Artadi, Jordi Sardà, Natàlia Boronat, Zeus Borrell, Miquel Casals, Carles Porta, Aleksander Dmitrenko, Josep Lluís Alay i Gonzalo Boye. Atribueix a tots ells els delictes de traïció, malversació i pertinença a organització criminal.
