Edició 2341

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 22 de desembre del 2024
Edició 2341

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 22 de desembre del 2024

Admesos a tràmit els recursos contra la sentència que anul·la les vendes de les obres de Sixena

|

- Publicitat -

El Tribunal Suprem (TS) ha admès a tràmit els recursos de cassació que van interposar al gener de 2018 el Govern, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Consorci del Museu de Lleida contra la sentència del 30 de novembre de 2017 que va declarar nul·la la venda de les obres de Sixena a la Generalitat. Amb aquests recursos es pretén recuperar les 97 obres que ara es troben al Monestir de Vilanova de Sixena, 43 de les quals van ser lliurades després de l’entrada de la Guàrdia Civil al Museu de Lleida en plena aplicació del 155 a Catalunya. Les altres 53 estaven al MNAC i van ser lliurades pel conseller Santi Vila. Segons l’auto al qual ha tingut accés l’ACN ara hi ha un termini de 20 dies per recórrer aquesta admissió a tràmit.

Publicitat

Segons l’advocat que ha representat l’Ajuntament de Vilanova de Sixena en aquesta causa, Jorge Español, ha explicat que es tracta d’una “simple admissió a tràmit” i s’ha mostrat sorprès pel fet que si bé és cert que hi ha un gran percentatge de recursos que el Suprem no admet, aquests “xoquen” per la seva extensió, ja que tenen prop de 70 pàgines i normalment el tribunal inadmet els que passen de 25. Español ha assegurat que al·legaran aquesta admissió a tràmit perquè l’extensió del recurs és “desmesurada i no s’haurien d’admetre”.

En qualsevol cas, el lletrat ha dit que si s’admeten definitivament, estan “molt tranquils” perquè les sentències que anul·len la venda de les obres “són brillants i molt ben treballades” i “coincideixen plenament amb la jurisprudència del Suprem”. S’ha referit així al raonament que ha defensat aquesta part quan indica que un monument nacional no es pot dividir per parts i que per tant no se’n pot vendre una part com són les obres ja que aleshores “desestructura la seva catalogació”.

L’admissió a tràmit dels recursos és de dimecres de la setmana passada 3 de juny. La Generalitat, el MNAC i el Museu de Lleida van presentar els recursos de cassació al Suprem contra la sentència de l’Audiència d’Osca del 30 de novembre de 2017 que ratificava la nul·litat de la compravenda de 97 obres d’art del monestir de Sixena per part del Govern a les monges santjoanistes, una resolució dictada en primera instància pel jutjat d’instrucció número 1 d’Osca l’abril de 2015.

Et pot interessar  Exfiscals i magistrats jubilats del Suprem es querellen contra Joan Carles I per cinc delictes tributaris

Amb aquests recursos, les institucions catalanes reclamen que tornin a Lleida i Barcelona les obres que actualment es troben al monestir de Vilanova de Sixena. Precisament en virtut de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya després del referèndum d’autodeterminació de l’octubre de 2017, va ser el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, que actuant com a conseller de Cultura en funcions va autoritzar la presentació dels recursos al Suprem per evitar que la Generalitat al·legués indefensió davant el Tribunal Constitucional.

Es va presentar un sol escrit però amb dos recursos, un de cassació i un altre d’extraordinari per infracció processal. D’aquesta manera, un qüestionava el fons i l’altre la forma de la sentència de l’Audiència d’Osca. Els recursos es fonamentaven en nombrosos motius, entre els quals destacava el que s’havia causat indefensió al Consorci per no poder intervenir de bon principi en el procés, ja que les demandes del govern d’Aragó i de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena no es van adreçar contra ell. També s’al·legava que la sentència 6/2012 del Tribunal Constitucional negava que el govern d’Aragó pogués exercir les seves competències en matèria de cultura sobre les 44 peces provinents de Sixena; que la Declaració de Monument nacional de 1923 del Monestir de Sixena no va protegir les esmentades peces i que no calia comunicar ni demanar autorització per adquirir-les al Ministeri de Cultura ni al govern d’Aragó, donat que Catalunya ja tenia, el 1983, competències en matèria de cultura.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut