L’Audiència ha absolt l’acusat d’haver abusat sexualment d’una amiga de la seva filla a Lloret de Mar. S’enfrontava a 4 anys i mig de presó. Els fets es remuntaven entre març del 2017 i febrer del 2018. La fiscalia sostenia que el processat hauria fet tocaments a la menor quan la nena tenia entre 12 i 13 anys, aprofitant que anava a casa seva perquè ella i la seva filla eren amigues. La sentència, però, no dona cap credibilitat a la menor. Sosté que la nena tendeix “a mentir”, que el relat dels suposats abusos que va explicar al judici semblava “memoritzat” i que fins i tot la seva mare no se la va creure. De fet, el tribunal no exclou que volgués perjudicar la filla de l’acusat perquè li va dir que ja no volia continuar essent amiga seva.
El cas que ara l’Audiència ha sentenciat es remunta als anys 2017 i 2018. Aleshores, la menor i la filla de l’acusat eren molt amigues, i la nena solia anar a casa seva. Segons sostenia la fiscalia, aprofitant aquests moments, el processat hauria fet tocaments a la nena. En concret, l’acusació pública recollia tres episodis d’abusos al llarg d’aquells mesos.
Al judici, l’acusat va negar els càrrecs i va assegurar que la menor s’ho havia inventat tot. Va declarar que mai s’havia quedat sol amb ella –cosa que va ratificar la seva família- i va atribuir la denúncia a una voluntat de “fer mal”.
La menor va declarar a porta tancada. La seva mare, però, sí que va explicar al tribunal que, quan la menor li va relatar els abusos, li va costar “molt” creure-se-la. Va afirmar que la nena anava sovint a casa l’acusat, perquè les dues famílies tenien una relació molt estreta, però també va dir que ella mateixa havia viscut alguna situació incòmoda amb l’home, perquè “li agradava tocar molt”.
La sentència de la Secció Tercera absol l’acusat del delicte continuat d’abús sexual a menor de 16 anys. L’home s’enfrontava a 4 anys i mig de presó, a passar-se’n 8 en llibertat vigilada i a haver d’indemnitzar la nena amb 5.000 euros.
Com si ho hagués “memoritzat”
El tribunal no dona cap mena de credibilitat al relat que va fer la menor. D’entrada, ja el posa en dubte perquè la denúncia va arribar poc temps després que la nena i la filla de l’acusat deixessin de ser amigues. “Aquesta circumstància va poder generar animadversió cap a l’altra, fins al punt de voler-la perjudicar a través del seu pare”, recull la sentència.
A més, el tribunal també s’estranya que, durant el judici, la versió que va explicar la menor semblava “com memoritzada”. Diu que tot i això, però, la nena va incórrer en algunes contradiccions. I sobretot, l’Audiència recorda que, durant el judici, tant la mare de la menor com dues testimonis més van coincidir a dir “que tenia tendència a dir mentides, i a mantenir-les fins i tot després de ser descoberta”.
La sentència, a més, recorda que quan la nena va explicar els suposats abusos a la seva mare, ella “no li va donar cap credibilitat” (i això, després d’haver viscut situacions incòmodes amb l’acusat). I per últim, l’Audiència posa de relleu que, durant mesos, i mentre haurien tingut lloc els tocaments, la menor va continuar anant “assíduament” a casa del processat “gairebé cada dia entre setmana”, i que hi havia cops que s’hi quedava “a menjar i també a dormir”.
Per tots aquests motius, l’Audiència de Girona conclou que la versió de la menor “no ha superat el test de credibilitat i veracitat” necessari per sustentar una condemna. I en conseqüència, absol l’acusat del delicte continuat d’abusos sexuals.
