El Tribunal Suprem ha confirmat l’absolució del delicte de desobediència per a l’extinent d’alcalde de Badalona José Téllez. L’exregidor va recriminar a la Guàrdia Urbana que retirés uns cartells del referèndum el 25 de setembre de 2017, pocs dies abans de l’1-O, i els va agafar del cotxe policial. Posteriorment, els va tornar a repartir entre els que els estaven penjant. Inicialment, el jutjat penal número 7 de Barcelona el va condemnar a una multa de 4.380 euros, però l’Audiència de Barcelona el va absoldre i la fiscalia va recórrer la decisió. Ara la sala segona ha confirmat l’absolució desestimant el recurs de cassació, tot i reflectir el vot particular discrepant de dos dels cinc magistrats.
Segons es detalla en la sentència, la Guàrdia Urbana tenia ordre de fiscalia d’intervenir aquells elements destinats a preparar el referèndum, i en aquest marc es descriu la intervenció policial per retirar uns cartells que un grup de cinc persones estava penjant als fanals d’un carrer de Badalona. Per aquest motiu, es va procedir a confiscar-los i introduir-los al cotxe patrulla, moment en què Téllez, que llavors era tercer tinent d’alcalde de Badalona, després de preguntar pels fets a les persones que hi eren i de parlar amb els policies, va instar els agents a què tornessin els cartells.
Com que els policies van justificar que complien ordres rebudes i es van negar a la devolució, Téllez va al·legar ser l’únic responsable, va obrir la porta del cotxe per agafar els cartells i els va retornar a les persones que els volien penjar. En aquest sentit, es reflecteix en la sentència que Téllez no va rebre cap ordre per part de la policia, recordant que el delicte de desobediència preveu en l’article 556 del Codi Penal una “conducta, decidida i terminant, dirigida a impedir el compliment del que disposa de manera clara i contundent per l’autoritat competent”.
La sala conclou que “ni els agents mateixos, davant l’actitud de l’acusat, van emetre cap ordre destinada a ell perquè deposés la seva actitud”, cosa que haurien fet si no es tractés d’un regidor, “ni tampoc les instruccions emeses per la fiscalia tenien a José Téllez com a destinatari”.
La sentència inclou un vot particular discrepant dels magistrats Andrés Martínez Arrieta i Eduardo Porres Ortiz d’Urbina, en què afirmen que el recurs del ministeri fiscal havia de ser estimat. La seva discrepància amb el criteri de la majoria es basa en la consideració de l’acusat com a subjecte destinatari de l’ordre incomplerta.
