Santiago Abascal, el líder del polític més ultradreta d’Espanya, ha encetat el transcurs polític sense sorpreses i ha seguit endolcint el feixisme més ranci. Aquest cop, però, intentant disfressar-se en una postura menys radical, a causa de l’ascens dels talibans a l’Afganistan i al fet que la seva visió pogués generar comparacions que no l’afavorissin. El líder de Vox ha intentat, sense èxit, desmarcar-se de la radicalitat i l’odi que caracteritzen el partit d’extrema dreta fent-ho amb afirmacions buides de significat, que no ha sabut sostenir- D’aquesta manera, s’ha evidenciat, encara més, la voluntat del partit de ser un llop amb pell d’ovella, per guanyar adeptes a les seves files.
Malgrat que ha afirmat s’ha mostrat a favor de l’acollida ha criticat l’arribada “d’il·legals” i que ha catalogat “d’invasió migratòria” la crisi de maig. A més a més, ha dit que “porta al suïcidi en termes culturals, de seguretat i econòmics”. D’aquesta manera, també ha criticat el Gobierno, per no donar suficientment suport a les forces policials, soldats i diplomàtics al país d’Orient Mitjà. Fent gala d’una ignorància total ha explicat que la Unió Europea no té cap obligació moral amb la població afganesa i ha mencionat que els “països àrabs limítrofs” són qui haurien d’oferir refugi.
Abascal ha tingut crítiques per a tothom i ha fet afirmacions molt dures en què ha dit que el PSOE i el PP “emparen a les organitzacions no governamentals que col·laboren amb les màfies” i ha donat a entendre que la falta d’ajudes dels espanyols provenia dels ajuts a les persones migrants. Sense ser conscient que està proposant iniciatives il·legals, ha demanat l’expulsió immediata de les persones migrants a qui ha atribuït la majoria de delictes comesos a Espanya.
En un discurs totalment xenòfob ha condemnat únicament els crims comesos per estrangers a Espanya i ha mostrat la seva solidaritat únicament amb les persones espanyoles que les havien patit. Certament, Abascal ja no crida ni cerca la confrontació com a única estratègia principal per guanyar votants. El líder de Vox s’ha mostrat com l’alternativa al bipartidisme i defensarà aquesta postura, en un context en què va a totes, però amb un canvi substancial: sap que per seguir creixent ha d’adornar el seu posicionament polític i ha demostrat que està disposat a fer-ho.
