La sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de catorze anys i tres mesos de presó per a l’exlíder de Vox a Lleida, José Antonio Ortiz Cambray, per abusar sexualment de persones amb discapacitat. El Suprem ha desestimat el recurs de cassació presentat per la defensa contra la sentència del TSJC, que confirmava la condemna de presó imposada per l’Audiència de Lleida, i ha avalat la versió de les víctimes que van detallar que l’acusat els pagava entre 5 i 10 euros a canvi de tocaments i abusos, així com per enviar-li imatges de caràcter sexual. A més, Ortiz Cambray haurà d’indemnitzar amb 15.000 euros i 5.000 euros a dues de les víctimes per danys morals.
La sala penal del Suprem ha confirmat la condemna a 14 anys i 3 mesos de presó a l’exlíder de Vox a Lleida per un delicte continuat d’abús sexual a una persona amb discapacitat, dos delictes continuats de corrupció a dues persones amb discapacitat i un delicte de pornografia amb utilització de persona amb discapacitat. Durant el judici, celebrat el 25 de novembre del 2020 a l’Audiència de Lleida, la Fiscalia va sol·licitar una condemna d’onze anys de presó, mentre l’acusació particular demanava 27 anys.
Segons la sala penal del Tribunal Suprem, els fets provats recullen que, aprofitant-se de la discapacitat que patien les dues víctimes, a les quals coneixia, i amb ànim de satisfer els seus desitjos sexuals, el condemnat va oferir-los a través de Whatsapp mantenir contactes a canvi de diners. Una d’elles va accedir en diverses ocasions als seus oferiments -tocaments i abusos-, pels quals va rebre entre 5, 10 i 20 euros. El condemnat també va proposar a l’altra víctima, amb un retard mental lleuger, mantenir trobades sexuals, però aquesta va rebutjar els seus oferiments, encara que va accedir a enviar-li fotos i vídeos íntims pels quals va cobrar diners. Segons els fets provats, el condemnat va intentar el mateix amb una tercera persona amb discapacitat, que va rebutjar les seves pretensions.
El Suprem ha desestimat el recurs de cassació interposat per la defensa d’Ortiz Cambray contra la sentència del TSJC que va confirmar la dictada per l’Audiència de Lleida, però, a més dels 14 anys i 3 mesos de presó, també li va imposar el pagament d’una indemnització, en concepte de responsabilitat civil, de 15.000 a una de les víctimes i de 5.000 euros a una altra.
En sentència, la sala penal del Suprem considera que queda acreditat que José Antonio Ortiz Cambray es va aprofitar de la discapacitat psíquica de les víctimes, en contra del que sosté en el recurs. Així mateix, subratlla que el patiment psíquic de les víctimes es basa en “una prova concloent” i, a més, que del relat queda demostrat que el condemnat es va aprofitar d’aquesta circumstància que “permet caracteritzar a les víctimes com a vulnerables o necessitades d’especial protecció”.
El Suprem afegeix que la sentència recorreguda no nega la capacitat d’autodeterminació sexual de les víctimes dins dels condicionants derivats de la seva afectació psíquica, sinó que senzillament constata que “va abusar de la seva minusvalidesa mental de manera conscient per incidir en el seu desenvolupament”.
La sala penal assenyala que el fet que no hi hagi un trauma emocional dels fets no desvirtua la tipicitat, ja que això pot ser també “confirmació que, en efecte, les víctimes necessiten especial protecció per la seva dificultat per a ponderar el significat de les conductes al fet que els va impulsar l’acusat, valent-se de la desinhibició vinculada a la seva discapacitat de la qual es va aprofitar l’acusat que buscava precisament a persones amb aquestes característiques; no a unes altres”, afegeix.
La sentència fa referència també a “la diferència d’edat, i la forma en què l’acusat va anar guanyant-se la confiança de les víctimes, manipulant-les amb l’oferiment i lliurament de petites quantitats de diners, aprofitant la seva immaduresa psíquica que les impedia captar o destriar la significació i connotacions socials de les accions de tracte carnal per preu, en un cas, o d’accedir per quantitats irrisòries a prestar el propi cos per a l’elaboració d’imatges pornografies, a les quals van ser empesos per l’ara recurrent”.
En relació amb l’al·legat del recurs que atribueix una actitud d’assetjament d’una de les víctimes a l’acusat, el tribunal recorda que va tenir una rotunda resposta en la sentència d’instància, de la qual es va fer ressò la recorreguda, en rebutjar la “coacció” de la víctima a l’acusat, així com la planificació per enfonsar-li políticament.
