El 3 de maig del 2018, ETA va confirmar que es dissolia per sempre. Amb tot, tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil mantenen els incentius econòmics per “conflictivitat” que van començar a atorgar-se al País Basc i Navarra cap a 1986, quan es produïen atemptats de manera habitual. Actualment, tot i que els riscos han desaparegut, els plusos continuen. I, segons declaracions de fonts oficials del ministeri d’Interior al diari ‘Público’, continuaran: “Tant Policia Nacional com Guàrdia Civil cobren plus de conflictivitat en idèntica quantia. No s’ha estudiat suprimir-la”, haurien dit, negant-se a respondre sobre la quantitat de diners que es dedica a aquests plusos.
Una quantitat que el digital publica gràcies a fonts d’ambdós cossos de seguretat de l’Estat, que apunten que es tracta de 678,61 euros bruts mensuals pels policies nacionals i de 681 euros pels guàrdies civils. Aquests plusos suposen una part important del salari que perceben els agents en aquesta zona. Tenint en compte el nombre de membres de les dues forces en aquestes comunitats -1.900 policies i 3.607 guàrdies civils-, la despesa anual en plusos de conflictivitat ascendeix a 44.948.712 euros.
Una auditoria realitzada fa alguns mesos per Ernst & Young Advocats recomanava a Interior la “revisió” d’aquests complements després de la desaparició d’ETA. Amb tot, lluny d’això, les principals associacions de la Guàrdia Civil i Policia Nacional ja s’han manifestat en contra d’una hipotètica supressió d’aquests plusos i, a més, volen ampliar-los a Catalunya. I és que, segons ells, avui dia es viu també una situació de conflictivitat similar a la dels temps del terrorisme etarra que ha de ser recompensada.
