Plataforma per la Llengua reprèn avui la campanya www.votaperlallengua.cat perquè la ciutadania voti amb consciència lingüística a les eleccions generals del 23 de juliol i perquè els partits es comprometin a defensar el català a les corts espanyoles. El vector llengua agafa més rellevància en aquesta campanya electoral, sobretot després dels resultats de les eleccions municipals i autonòmiques i, en especial, a conseqüència dels acords de govern al País Valencià i a les illes Balears. En aquests dos territoris del domini lingüístic s’han conformat governs molt hostils envers la llengua catalana i que poden posar en perill la preservació dels drets lingüístics dels catalanoparlants. En aquest sentit, l’entitat ja ha manifestat la seva preocupació pels acords de govern entre el Partit Popular i Vox tant a la Generalitat Valenciana com al Govern de les Illes Balears.
Plataforma per la Llengua fa una crida a la ciutadania a adherir-se al programa marc que defineix quines han de ser les línies d’actuació prioritàries d’un futur nou govern estatal i dels representants a les corts generals per tal de garantir els drets dels catalanoparlants. Des del punt de vista de Plataforma per La Llengua: “cal que les administracions compleixin la normativa lingüística i emprenguin les mesures necessàries per promocionar l’ús de la llengua catalana. I la ciutadania, d’altra banda, ha de fer servir les eleccions per exigir-los nous compromisos en matèria de política lingüística”.
A més, l’entitat demana als partits que actuïn amb unitat pel que fa a les polítiques lingüístiques, i es facin fronts comuns, amb la resta de formacions de territoris amb llengua pròpia diferent del castellà, per tal de defensar els drets lingüístics amb la màxima contundència.
Plataforma per la Llengua diu que té molt clares quines han de ser les prioritats estratègiques dels representants a les corts pel que fa a la defensa de la llengua catalana. En aquest sentit, el programa marc fet per l’ONG del català es basa en quatre eixos bàsics. El primer és exigir al pròxim govern estatal que reclami l’oficialitat del català a la Unió Europea i garanteixi el compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM), que té com a objectiu protegir les llengües històriques que no tenen caràcter oficial a Europa.
El segon eix se centra en la disponibilitat lingüística dels serveis i empleats públics estatals. En concret, es demana garantir la capacitació lingüística dels empleats públics estatals destinats a comunitats autònomes amb llengües pròpies. A més, es reclama modificar la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) per establir el català com a requisit per treballar en la justícia a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears, i garantir que la ciutadania pugui triar la llengua dels procediments judicials. Finalment, es demana la disponibilitat lingüística dels webs, els butlletins i les publicacions de l’Estat (com el BOE) en català, sense establir diferències entre català i valencià.
El tercer eix del programa marc fa referència al paper de la llengua en els mitjans audiovisuals. En aquest sentit, es demana fer efectiva la reciprocitat total dels mitjans de comunicació en llengua catalana a tot el domini lingüístic i condicionar els suports al govern espanyol perquè s’estableixin quotes d’emissió a les plataformes i a RTVE, inversió en producció, etc. en llengües oficials diferents del castellà.
El quart eix del programa marc demana revisar des del punt de vista lingüístic totes les normatives aprovades per l’Estat. A més, també reclama modificar el reglament intern del Congrés per permetre l’ús de les llengües oficials diferents del castellà en les sessions plenàries i a les comissions. Finalment, s’incideix a protegir jurídicament el model d’escola en català per evitar la ingerència dels tribunals i garantir l’ensenyament en català, com també l’aprenentatge, a tots els territoris on és llengua pròpia.
