Plataforma per la Llengua denuncia que l’Ajuntament de Mutxamel no està aplicant la llei i exclou el valencià de la retolació del nou mercat municipal. Però aquest no és l’únic cas en què el consistori està duent a terme la discriminació lingüística. La promoció als diaris de les activitats del consistori, així com directament als cartells i la publicitat, es fa sempre exclusivament en castellà.
El Partit Popular ha estat al capdavant de l’alcaldia de Mutxamel ininterrompudament des del 2022, però l’exclusió del valencià va ser radical d’ençà que va incorporar Ciutadans i Vox al govern municipal després de les eleccions del 2019. Des d’aleshores, la presència de textos únicament en castellà no ha deixat d’augmentar a la localitat.
Alguns veïns han fet arribar les seves queixes en veure que cada vegada és més evident el favoritisme del consistori cap al castellà i que, alhora, es va fent més i més difícil apreciar retolació o publicitat en valencià i, fins i tot, bilingüe. Per aquesta raó, Plataforma per la Llengua ha reclamat al consistori fer complir el Reglament de Normalització lingüística del Valencià per al municipi de Mutxamel, publicat al BOP el 20 de març de 2001.
Aquest reglament estableix el valencià com la llengua pròpia de la Vila de Mutxamel i estipula que “els rètols, cartells i indicacions existents en els immobles, dependències i serveis municipals hauran d’estar escrits en valencià“. De fet, segons aquest reglament, només en el cas que “això implica una incomprensió notòria, s’escriuran també en castellà aplicant el criteri de discriminació positiva” per al valencià.
Pel que fa a la promoció i la difusió de les activitats municipals als mitjans, l’article 8 d’aquest mateix text especifica que “ha de fer-se en valencià o en ambdues llengües, però en cap cas exclusivament en castellà“. A més, l’Estatut d’Autonomia, la Llei 4/1983, d’ús i ensenyament del valencià, i el decret 145/1986, sobre senyalització de vies i serveis públics, també obliguen l’ajuntament a retolar en valencià.
