Plataforma per la Llengua ha denunciat els incompliments dels partits polítics de les Illes Balears en matèria lingüística. “Es varen comprometre el 2019 amb Plataforma per la Llengua a tirar endavant diferents iniciatives per a potenciar el català, però quatre anys més tard només s’ha aconseguit la creació de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics“, ha exposat l’ONG del català, que es va reunir amb tots els partits que concorrien a les eleccions al Parlament de les Illes Balears, excepte Ciutadans i Vox.
Ara que acaba la legislatura, Plataforma per la Llengua constata que no hi ha hagut avenços en els àmbits de consum, cinema, lleure, universitats o acollida. En canvi, sí que veu “tímides millores” pel que fa a la justícia o les subvencions culturals.
Els drets lingüístics en l’àmbit del consum no s’han recuperat
Plataforma per la Llengua lamenta que malgrat que PSIB-PSOE, Més per Mallorca i, parcialment, Unides Podem, es varen comprometre a modificar la legislació de consum i de comerç (llei 11/2014), aquesta reforma no s’ha tirat endavant. “Encara no s’han recuperat els drets lingüístics que hi havia abans que el president Bauzà (PP) derogàs la Llei de comerç”, apunta.
La Llei del cinema, absent
Durant aquesta legislatura tampoc s’ha aprovat la Llei de cinema per garantir un mínim del 50% de l’oferta de les sales de cinema en català (en versió doblada, subtitulada o original). L’entitat recorda que s’hi varen comprometre Més per Mallorca i Unides Podem, així com Ara Eivissa, El Pi i Gent per Formentera. En canvi, per manca d’interès o per previsió de manca de força per a impulsar-la, Més per Menorca, Ciutadans, PP i PSIB-PSOE no varen adoptar aquest compromís.
Formació lingüística als monitors de lleure, una assignatura pendent
Els tres partits del govern també es varen comprometre a crear una normativa que exigís que la formació per a ser monitor o director de lleure inclogués una formació en assessorament i gestió lingüística per a fomentar l’ús del català. Havia de servir per a promoure l’ús social de la llengua entre el jovent, tanmateix, quatre anys més tard la proposta tampoc no s’ha fet realitat.
L’acollida dels nouvinguts en català, a l’espera d’una llei específica
Tots els partits polítics, excepte Ciutadans i PP, es varen comprometre a aprovar una nova Llei d’acollida i arrelament que garantís i asseguràs que tots els nouvinguts poguessin aprendre català a través d’un pla específic d’acollida per a cada comunitat amb la col·laboració de les associacions i entitats de la mateixa comunitat. “Quatre anys més tard les Illes Balears continuen sense aquesta eina imprescindible”, critica Plataforma.
L’itinerari en català a tots els estudis universitaris que tampoc no s’ha aprovat
Tampoc s’ha arribat a aprovar un decret en l’àmbit universitari per assegurar un itinerari en català a cada un dels estudis universitaris, especialment en aquells on es detecten més mancances. L’entitat sí que constata, en canvi, que s’han fet esforços per incrementar la docència en català.
Clàusules lingüístiques a les subvencions culturals, però no com proposava Plataforma per la Llengua
Tant les subvencions de l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears (ICIB) com les de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) ja contenen clàusules lingüístiques específiques de foment de la llengua que afavoreixen que els projectes premiats subvencionats siguin en català, tot i no de la manera que proposava l’entitat.
Impuls del català a la justícia, però sense una unitat de relació específica
Tots els partits excepte PP i Ciutadans també varen fer-se seva la proposta per crear una unitat de relació amb la justícia que es fixàs com a prioritat la presència adequada de traductors i intèrprets al català a la justícia i l’exposició als jutjats dels drets lingüístics dels ciutadans i dels professionals. L’entitat lamenta que la proposta no s’ha arribat a implementar, per bé que la Direcció General de Política Lingüística sí que ha iniciat una campanya per impulsar el català a la justícia. A més, Plataforma veu “incomprensible” que el govern no convidàs l’entitat a col·laborar-hi.
L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, la gran fita de la legislatura
Plataforma per la Llengua recorda que tots els partits amb l’excepció del PSIB-PSOE i PP es varen comprometre a impulsar l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics; l’única proposta que es pot dir que ha arribat a fer-se realitat. Tanmateix, l’ONG del català vol que se n’incrementi el pressupost i el personal. “Disposar d’una oficina com aquesta a ple rendiment és cabdal per a assessorar i fer pedagogia sobre els drets lingüístics, mediar en conflictes i disposar de dades per a després poder traçar les línies d’actuació més efectives”, argumenta.
