Plataforma per la Llengua ha criticat amb contundència l’exempció del català a la sanitat de les Illes Balears i ha avisat que lluitarà, si cal, als tribunals. En un comunicat, l’ONG del català ha condemnat que el govern de les Illes Balears permeti que el procés d’estabilització del personal sanitari eximeixi els interins d’acreditar el nivell de llengua catalana.
En aquest sentit, l’entitat s’ha mostrat molt crítica amb el govern de Francina Armengol per no avançar en matèria de drets lingüístics, sinó més aviat tot el contrari i ha alertat que l’exempció del català a la sanitat pot dur la legislatura a ser la més decebedora quant a drets dels catalanoparlants.
Davant aquest retrocés lingüístic, Plataforma assegura que s’oposarà per totes les vies a l’exempció i que no dubtarà a recórrer a la via judicial si s’acaba aprovant. “No s’entendria de cap manera que el govern aprovàs una mesura com aquesta quan el mandat és a punt d’acabar”, adverteixen.
Entre les decebedores decisions en política lingüística, l’ONG recorda que el febrer de 2022 el Govern de les Illes Balears pretenia aprovar una Llei d’educació que incorporava el castellà com a llengua vehicular a l’escola. “En aquella ocasió, gràcies a la mobilització social i a la pressió mediàtica, l’executiu va acabar rectificant i mantenint el català com a única llengua vehicular”, expliquen des de l’entitat. Tanmateix, el text no aplicava la immersió lingüística ni aportava mesures concretes per a frenar la situació d’emergència lingüística.
Estabilització d’interins a costa dels drets lingüístics dels catalanoparlants
El juny l’executiu del PSIB va impulsar una estabilització d’interins que comportava vulnerar els drets lingüístics dels ciutadans, perquè donava als interins sense acreditació de català un termini extra de dos anys per a fer-ho. “Es tracta d’un fet insòlit tenint en compte que ja fa vuit anys de la reforma de la Llei de funció pública, que obliga les administracions a acreditar la capacitació lingüística de tots els treballadors públics”, afirmen des de Plataforma, tot afegint que el decret llei “cronifica” la manca d’atenció en català a les administracions públiques.
Pel que fa a l’àmbit del consum, l’entitat denuncia que el govern balear tampoc ha fet res per recuperar els drets lingüístics dels consumidors catalanoparlants perduts des que el PP de Bauzà va derogar les disposicions lingüístiques de la Llei de comerç. “Des d’aleshores, els catalanoparlants estan desemparats com a consumidors”, constaten, recordant que els tres partits del govern es varen comprometre a revertir la situació, però encara no ho han fet i la legislatura està a punt d’acabar.
