La Plataforma per la Llengua ha emès un comunicat d’urgència on explica que ha rebut amb sorpresa i preocupació el nou model lingüístic presentat ahir pel Departament d’Ensenyament. Per aquest motiu, l’ONG del català es reunirà d’urgència aquesta tarda amb el Departament, amb l’objectiu de conèixer de primera mà el contingut i l’aplicació del nou model lingüístic. La reunió serà amb el director general d’ESO i Batxillerat, Josep Vallcorba, el secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez, la subdirectora de Llengua i Plurilingüisme, Mònica Pereña, i el cap del Servei d’Immersió i Acollida Lingüística, Pere Mayans.
Els equips jurídics i tècnics de l’entitat estan analitzant a fons el document presentat pel Departament d’Ensenyament, però la Plataforma per la Llengua es mostra inquieta per la possibilitat que el model suposi una disminució de l’ús i la competència lingüística en català, i per l’opció que dona als centres que el castellà i altres llengües siguin vehiculars. L’ONG del català, a més, posa en relleu que es tracta d’un document que no ha estat consensuat amb el sector de l’ensenyament.
El nou model lingüístic d’Ensenyament assegura que les diferents llengües vehiculars (català, castellà i estrangeres) es tractaran “com a llengües d’aprenentatge i com a vehiculadores de continguts”, i permet que siguin els centres que “defineixin projectes lingüístics diferenciats en funció de cada realitat sociolingüística específica”. Davant aquest fet, la Plataforma per la Llengua preguntarà a Ensenyament quin marc general regularà l’autonomia dels centres i si hi haurà un organisme general que doni el vistiplau al projecte lingüístic de cada centre.
L’ONG del català també es mostra preocupada pel fet que el document assegura que “els contextos en què el castellà no té aquesta força social i no és la primera llengua dels alumnes, caldrà fer un enfocament didàctic proper al que fem servir amb les segones llengües (immersió lingüística en el cas del català)”. Davant aquest punt, la Plataforma per la Llengua reclama un aclariment per part de la Conselleria, i es pregunta què i com es determinarà si una zona és fortament catalanitzada o castellanitzada; però també quin percentatge de cada llengua suposa.
La Plataforma per la Llengua no pot fer altra cosa que mostrar la seva sorpresa i preocupació davant aquest document, i seguirà treballant per fer del català la llengua comuna i de cohesió.
