Algunes zones de les comarques del Pla d’Urgell, el Tarragonès i el Baix Penedès formen part del 0,9% de territoris de la Unió Europea en estat d’alerta per sequera, segons dades recollides pels satèl·lits del programa comunitari Copernicus. L’Observatori Europeu de la Sequera (EDO) elabora cada deu dies un mapa amb les zones que, o bé no tenen problemes per falta d’aigua, o bé estan en risc, amb tres nivells: supervisió, avís i, el més greu, alerta, quan hi ha anomalies en el creixement de la vegetació lligades a la falta de pluja i d’humitat. L’actualització més recent, publicada aquest dimarts, mostra dades de l’11 al 20 d’octubre. Pràcticament tot el nord i est del país estan en estat d’avís i, el Ripollès, en estat de supervisió.
Arreu d’Europa, les zones en alerta no arriben ni a l’1%, i s’aprecien, sobretot, a la zona de l’Algarve, al sud de Portugal; a la Pulla, al sud-est d’Itàlia; a Sicília, també a Itàlia; al voltant de la frontera entre Polònia i Lituània; i a la regió de Krasnodar, al sud de Rússia, a tocar de la península de Crimea. També s’observen algunes taques amb l’estat més greu d’alerta arreu del continent, entre les quals a la major part de la comarca del Pla d’Urgell, el nord-est del Tarragonès i tota la meitat occidental del Baix Penedès.
En aquestes tres àrees, i segons Copernicus, el creixement de vegetació s’està veient afectat negativament, probablement per causa de la manca de precipitacions i d’una anomalia negativa en la humitat del terreny. L’índex es basa en informacions meteorològiques i hidrogràfiques, combinades amb dades de teledetecció obtingudes pels satèl·lits del programa comunitari.
A la resta del territori, s’aprecien només algunes zones d’uns 25 quilòmetres quadrats en l’estat més greu de sequera. És el cas del Cap de Creus (Alt Empordà), les àrees de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre), Vilalba dels Arcs i la Fatarella (Terra Alta), o bé Torroella de Montgrí (Baix Empordà) i la desembocadura del riu Ter.
Les àrees en alerta van començar a aflorar en els mapes de la primavera d’aquest any, i cap al juny ocupaven la majoria de tant el territori català com d’arreu de l’Estat i del sud de Portugal. Des de llavors, s’han anat reduint però la circumstància encara és present a Catalunya.
Nivell d’avís a diverses comarques d’arreu del país
En el nivell d’avís, el segon més greu, s’apleguen els territoris amb nivells baixos d’humitat com a resultat de dèficit de pluja, però on encara no s’aprecia un impacte significatiu en la vegetació. Segons l’última actualització de l’Observatori, les comarques de l’Alt Empordà, Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l’Estany, la Selva i la Garrotxa es troben en aquest estat, a banda d’Osona i les parts més septentrionals del Maresme i el Vallès Oriental. Zones de l’Alt Penedès, l’Alt Camp i el Baix Camp també es troben en aquest estat, així com el Berguedà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el nord de la Noguera i el sud del Pallars Jussà.
Sense anomalies registrades a les comarques ebrenques
El mapa de l’EDO també mostra el Ripollès com a única zona del país en el grau més baix d’alarma per sequera. D’altra banda, la gran majoria de la superfície de les quatre comarques ebrenques, així com bona part del Segrià, l’Urgell i el sud de la Noguera estan marcades sense cap anomalia.
L’anàlisi de Copernicus també inclou algunes zones que es consideren ‘recuperades’ després d’haver passat per un període d’afectació en la vegetació derivat de la sequera. Es tracta, aproximadament, de la franja que comença a les Garrigues, passa per la Conca de Barberà i l’Anoia, i acaba al Bages, el Vallès Occidental i el Moianès. En aquests casos, es creu que tant les condicions pluviomètriques com les del creixement de la vegetació han tornat a nivells normals.
