“M’agrada molt fer teatre i fer una pinya entre tots els companys. És molt guai”. Així s’expressa en Joel, un jove de 20 anys de Sant Fruitós de Bages que és usuari d’Ampans, una fundació bagenca que treballa en l’acompanyament de persones amb discapacitat intel·lectual. Aquest mes d’octubre l’entitat ha reprès els tallers de teatre que s’havia vist obligat a aturar per la pandèmia. Després de 18 anys fent-se a Manresa, ara s’han mudat a Sant Fruitós de Bages on han arribat a un acord amb el consistori per fer ús del Teatre Casal Cultural. “A través del teatre, podem treballar aspectes com la comunicació, l’autoestima o la gestió emocional”, explica a l’ACN Montse Barat, coordinadora pedagògica dels serveis ocupacionals d’Ampans.
Ampans va arrencar l’any 2004 un projecte per oferir tallers de teatre als seus usuaris. Amb la irrupció de la pandèmia, però, la iniciativa va quedar estroncada i ara s’ha recuperat gràcies a un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, que els cedeix les instal·lacions del Teatre Casal Cultural. “L’ús que pot tenir un teatre és relativament baix respecte les seves possibilitats i, per tant, aquí confluïa la possibilitat que poguéssim oferir un ús més gran del teatre i que Ampans pogués gaudir d’un equipament amb totes les condicions”, explica l’alcalde del municipi, Joan Carles Batanés.
En aquesta represa dels tallers hi participen una vuitantena de persones amb diferents tipus de discapacitat intel·lectual que estaran repartides en deu grups diferents. “Era una activitat que els mateixos usuaris i les seves famílies ens demanaven de recuperar”, explica Montse Barat, que també diu que els mateixos professionals tenien ganes de reprendre el servei pels beneficis que aporta el teatre. Els tallers es fan tots els dies de la setmana i ara ja estan preparant la funció que faran per Nadal.
De fet, a través de les arts escèniques, l’entitat treballa aspectes com l’empatia, l’autoestima, l’expressió de les emocions, la tolerància a la frustració, la lectoescriptura, entre d’altres. Barat explica que, a més, també els aporta un reconeixement. “Sempre pregunten quan podran representar l’obra davant dels seus familiars o amics… Al final, tots volem pujar dalt d’un escenari i que se’ns reconegui la feina amb aplaudiments”. També ho comparteix la monitora dels tallers, Laia Feliu, que diu que tots busquen “el caliu dels aplaudiments perquè t’omplen i et posen la pell de gallina”.
Feliu, que també fa classes de teatre amb grups de persones sense cap discapacitat, explica que sempre les organitza de la mateixa manera, sigui qui sigui l’usuari final, perquè “a dalt de l’escenari tothom fa el mateix”. Sí que en el cas de les classes amb els usuaris d’Ampans munta les obres “des de zero” i “molt adaptades” a la situació de casa persona. “Si una persona pot parlar bé li dones un paper amb més text i, en canvi, si una altra persona té menys memòria o li costa més vocalitzar li poses un paper més de mim”, relata Feliu. La mestra explica que les classes poden ajudar molt en reforçar l’autoestima perquè “es veuen capaços de fer una obra de teatre com qualsevol altra persona i no sentir-se diferents”.
Els usuaris es mostren molt satisfets amb l’activitat. En Jordi, un jove de 25 anys, ja hi havia participat abans de la pandèmia i, a més, també fa teatre amb un grup amateur de Navarcles. “M’agrada pujar a l’escenari i interpretar diferents papers”, relata. D’altres ho han provat per primer cop i n’estan molt satisfets. És el cas del Joel, de 20 anys i veí de Sant Fruitós. Diu que li agraden molt les activitats que fan al taller i que, a més, també li permet relacionar-se amb altres companys i “fer pinya”. Altres persones com en Marc diuen que el teatre també els ajuda a treure’s mica en mica la vergonya.
