Les eleccions van decidir el nom del futur president de la Generalitat. Pere Aragonès va ser una de les sorpreses de la campanya electoral: va volar sol i va mostrar-se com és. Va recuperar el perfil d’aquell portaveu de les JERC, que va fer-se camí en temps de Carod i Puigcercós, i ara té l’oportunitat de convertir-se en president de la Generalitat, el primer d’ERC des de la República.
Estaria bé que els noms de pes que l’envolten, Junqueras, Rufián i Tardà, s’oblidessin dels pactes impossibles amb els comuns, la CUP i JuntsxCat, batejats com a la “Via àmplia”, i deixessin que Pere Aragonès marqui el camí de la negociació. El pròxim president sap perfectament que només és possible un acord amb JuntsxCat amb el suport de la CUP, sigui extern o intern. Aragonès els coneix de prop, de la seva etapa a les JERC.
Estic segur que si Pere Aragonès pot volar sol i dirigir l’operació per negociar govern se’n sortirà. Per això és important que el sector republicà del Baix Llobregat estigui al servei del partit i no dels seus interessos partidistes, que ens podrien abocar a noves eleccions. Ningú del món independentista ho podria entendre.
Cal un govern fort que en uns mesos pugui encaixar, assumir i reaccionar al no a l’amnistia i al no a un referèndum d’autodeterminació, que sens dubte rebrà de l’administració estatal. Cal restablir les confiances entre els independentistes per donar resposta a aquestes dues negatives que els partits polítics espanyols ens donaran. I en aquest sentit, la feina a l’exili és molt important i cal treballar tots plegats amb un únic full de ruta acordat entre tots i amb la distribució dels rols ben definits.
Així, per un cantó, el govern l’interior, amb Pere Aragonès al capdavant com a 132è president de la Generalitat, ha de gestionar de la millor manera possible la sortida a la crisi de la pandèmia i, per l’altre, el govern republicà a l’exili ha de treballar per consolidar estructures d’estat veritables i lluny de tot perill i intromissió que ens facin guanyadors amb l’embat contra l’estat, que arribarà més aviat que tard. Avui tornem a ser majoria democràtica i ja no valen excuses.
