La sessió d’avui al Congreso, ha estat marcada pel xoc entre el ministre d’Exteriors i el diputat republicà Gabriel Rufián. L’acte s’ha resolt amb l’expulsió del diputat separatista de la cambra i l’acusació a Jordi Salvador d’haver escopit a l’honorable ministre.
Si el Sr. Rufián fuera Catilina le hubiera replicado, como Cicerón, “Quosque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?” (¿Hasta cuándo, Catilina, abusarás de nuestra paciencia?). Pero las Catilinarias tenían un nivel oratorio imposible de comparar con el del diputado Rufián.
— Josep Borrell Fontelles (@JosepBorrellF) 21 de novembre de 2018
Al mateix matí, el protagonista Josep Borrell, ha fet una piulada on ha comparat a Gabriel Rufián amb el senador Catilina de la República Romana. Volem, doncs, entendre la comparació en tres punts.
- Catilina era un senador populista. Va intentar accedir al consolat (“presidència” de la República compartida) l’any 64 abans de Crist, però en va ser exclòs, a causa del fet que l’oligarquia romana va deixar de donar-li suport. Va intentar presentar-se per lliure i va ser derrotat. Moment en què va entendre que la conspiració era un mitjà legítim per arribar al poder.
- La conspiració de Catilina va prendre forma sobre l’any 63 aC. Així va començar una deriva cap al populisme, va fer servir la retòrica per comprar el suport de les classes senatorials i eqüestres romanes, va prometre quites en els seus deutes. Alhora que amb homes de confiança prenia posició sobre punts estratègics sobre la península itàlica. El suport a la seva revolució anava de la mà de la seva ideologia, donar més poder a la plebs en el repartiment del poder de la República. Tot havia de culminar amb la mort de Ciceró (cònsol en aquell moment) el 7 de novembre del mateix any. Ciceró va ser alertat i va poder escapar de la mort, convocà el Senat i pronuncià el seu famós discurs d’acusació davant de Catilina. La primera Catilinària, que comença amb la frase: Fins quant abusaràs de la nostra paciència Catilina? La conjura es va descobrir i Catilina va fugir de Roma. Un exèrcit l’esperava fora de la ciutat. Antoni el va derrotar poc després. El conspirador va morir i el seu cap va ser exhibit a la ciutat de Roma.
- Ciceró va ser considerat el salvador de la República, en aquest sentit els seus partidaris el volien nomenar Pare de la pàtria. El seu mandat com a cònsol amb el suport del Optimates (partidaris de l’oligarquia) va frenar les reformes agràries, alhora que va executar a ciutadans romans, cosa que li feu guanyar molts enemics, fins al punt d’haver-se d’exiliar de Roma el 58 aC.
Si Josep Borrell en la seva piulada creu que Rufián és Catilina, i ell Ciceró. El ministre se situa en una posició difícil, ja que no poden obviar de Ciceró el fet d’haver fet servir la violència física per la derrota material dels seus enemics polítics.