El president espanyol, Pedro Sánchez, ha tornat a la vida pública després dels cinc dies de teatre en què suposadament reflexionava sobre dimitir arran de la persecució judicial que l’extrema dreta du a terme contra ell i la seva família, concretament la seva dona, a qui van denunciar per un presumpte delicte de tràfic d’influències. I ho ha fet de tal manera que ha confirmat el que molts sospitaven: que volia irrompre en la campanya electoral catalana i així beneficiar les expectatives electorals del PSC i el seu candidat, Salvador Illa.
Després de confirmar que es mantindrà al capdavant del govern espanyol, el president espanyol ha tingut la poca vergonya de presentar-se a la polèmica Fira d’Abril de la mà de Salvador Illa. Enguany, els únics partits polítics que tenen una caseta a la Fira d’Abril són el PSC, el PP, Vox i Ciutadans. Una vegada més, igual que succeïa el 2017 durant les manifestacions espanyolistes de l’extrema dreta, els socialistes comparteixen carrer i espai amb grups manifestament anticatalanistes i antidemocràtics.
La Fira d’Abril la gestiona des de fa anys la Federació d’Entitats Culturals a Catalunya (FECAC), i ha servit com a potent altaveu de la dreta i l’extrema dreta més catalanòfobes i antiindependentistes. De fet, el 2019, la FECAC va ser de les primeres entitats a promocionar Vox a la Fira d’Abril amb una caseta, malgrat el suposat cordó sanitari que es volia establir contra l’extrema dreta.
Denúncies contra la FECAC per una gestió opaca i poc transparent
La gestió de les casetes de la fira que fa la FECAC també ha sigut motiu de polèmica. Tal com va revelar aquest mitjà, hi ha entitats que cedeixen el nom de les casetes, a canvi de diners, a empreses intermediàries; sota els noms de les entitats, les casetes són gestionades per restaurants que paguen a les empreses intermediàries. La majoria de les casetes, via aquest sistema de tràfic, són un negoci que fa que una elit visqui molt bé. Això segueix la línia d’actuació imposada per l’anterior president de la FECAC, Francisco García Prieto, que deixar el càrrec arran de ser investigat i condemnat per la justícia per haver vulnerat contractes en benefici de l’empresa del seu fill. Així i tot, l’expresident de la FECAC continuava passejant-se pel recinte firal com si fos un poderós senyoret.
Altres entitats culturals andaluses, com ara Andacat, ja van denunciar anys enrere la poca transparència i l’opaca gestió de la FECAC, denunciant fins i tot ingerències i impediments a l’hora d’executar les tasques assignades a l’entitat, així com la “degradació progressiva” de l’esdeveniment. El 2019, també va abandonar l’esdeveniment l’entitat Casa de Andalucía en Barcelona, denunciant haver rebut un “tracte humiliant” per part de l’actual president de la FECAC, Daniel Salinero, qui també és un home de confiança del PSC. L’entitat andalusa, a més d’abandonar, va denunciar que les entitats que formaven part de la FECAC han estat “apartades” de la presa de decisions perquè entre els draps bruts de la FECAC hi ha la contractació d’una empresa privada que s’encarrega de funcions que haurien de tenir la Casa de Andalucía i altres espais.
El govern municipal de Colau i Collboni premia la FECAC amb subvencions directes i reconeixements
Malgrat totes aquestes polèmiques, que venen de lluny, el 2023 el govern municipal de l’Ajuntament de Barcelona, format encara per Ada Colau com a alcaldessa i Jaume Collboni com a primer tinent, va premiar la FECAC amb adjudicant-li una subvenció directa de 150.000 euros. La FECAC no va haver de competir amb altres empreses ni superar cap procés, tret de l’administratiu, per a rebre la copiosa suma de diners.
Per si això no fos prou, el 2023 l’Ajuntament de Barcelona va concedir a la FECAC la Medalla d’Or al Mèrit Cívic, al·legant que se celebraven 50 anys des de la primera Fira d’Abril de Barcelona.
