Aquest diumenge al matí ha arribat a l’aeroport del Prat un dels primers vols procedents de Marràqueix després del terratrèmol que ha sacsejat el Marroc. Els passatgers han arribat emocionats i colpits pel succés. “És una de les pitjors experiències de la meva vida”, ha explicat en Xavier, que feia una ruta per l’Atles amb altres catalans. Estaven a 30 quilòmetres de l’epicentre i precisament celebraven el seu aniversari quan va passar: “Semblava que ens estigués passant un metro per sota”. Un altre viatger, el Fernando, que viatjava per negocis relata que ha quedat impressionat de veure “milers de persones dormint al carrer”. Els familiars que els esperaven a l’aeroport no han quedat tranquils fins que els han vist travessar la porta.
L’aeroport del Prat ha viscut aquest diumenge desenes d’escenes emotives entre familiars i amics que han passat unes darreres hores molt complicades i amb molts nervis. Els primers vols amb passatgers del Marroc han arribat a Catalunya.
El Xavier Falguera és una de les persones que estava de viatge fent una ruta de cinc dies a cavall per l’Atles, quan el terratrèmol va saquejar-ho tot. Comenta que anaven amb un grup d’amics i el divendres estaven sopant, a 30 quilòmetres de l’epicentre, quan de cop “semblava que passava el metro per sota i van començar a caure les parets”. En Xavier diu que van acabar passant tota la nit al ras i que han passat “bastanta por”.
Els qui també estaven d’excursió pel desert durant el sisme són l’Antonio i els seus amics. “De cop la casa va començar a moure’s, els ganivets queien” i “se’m va negar la visió”, ha comentat. En el seu cas, van acabar dormint en un camp de futbol i explica que van viure escenes de pànic amb corredisses i gent plorant.
Altres passatgers expliquen que estaven a Marràqueix per motius laborals. El Fernando va arribar el divendres a la nit per assistir a un congrés. Ell ja va viure una situació semblant fa anys a Lisboa i comenta que de seguida va saber que estaven patint un terratrèmol. Ara bé, el que més l’ha impactat és veure milers de persones al carrer que s’han quedat sense casa o que pateixen per noves rèpliques.
Desesperació des de Catalunya
La incertesa ha estat complicada també per als amics i familiars de tots ells que no han respirat tranquils fins que no els han vist arribar a la terminal.
El Francisco ha arribat ben d’hora per esperar a la seva dona i filla. Explica que ha passat “molts nervis” perquè ha tingut molts problemes per poder contactar amb elles durant aquests dies. A més, ha estat intranquil per les conseqüències, en cas de possibles rèpliques. També per tot allò que podia veure la seva filla, de 16 anys.
El més dur, encara “ho hem d’assimilar”
Encara que alguns d’ells arriben visiblement afectats, asseguren que encara no en són prou conscients de tot el que han viscut. El més difícil, expliquen, és haver deixat enrere “moltes penes i misèries”. Han vist edificis i llars sencers enderrocades i a persones dormint al carrer perquè s’han quedat sense res i, comenten, que els queda una sensació “d’impotència per no poder ajudar a la gent que hi havia allà”.
