El projecte H2Med avança a pas lent després que el passat mes d’octubre s’anunciés la seva creació. Aquest divendres, 9 de desembre, en el marc de la IX Cimera EU-Med9 que se celebra a Alacant, els dirigents d’Espanya, Portugal i França segellaran el compromís de tirar-lo endavant, en la primera reunió de la cimera, que tindrà lloc cap a les 11 d’aquest matí a les instal·lacions d’El Equipo.
Així, els caps de govern dels tres estats, Pedro Sánchez, António Costa i Emmanuel Macron, es reuniran amb la presidenta de la Comissió Europa, Úrsula von der Leyen, per començar a desenvolupar el projecte H2Med, la canonada submarina que connecta Catalunya amb França i que haurà de servir per transportar hidrogen verd. La iniciativa va sorgir el passat mes d’octubre com a alternativa al Midcat, i tot i que un primer moment va dir-se que durant els primers anys podria transportar gas, fonts de la Moncloa han confirmat recentment a l’ACN que el govern espanyol treballa en un únic escenari: que l’H2Med transporti únicament hidrogen verd.
Per ara, la previsió és que el projecte arribi a Brussel·les abans del 15 de desembre, quan acaba el termini de la convocatòria per poder obtenir ajudes europees. Aquestes ajudes poden cobrir entre un 30% i un 50% del cost total de la infraestructura, però la condició indispensable per rebre diners de Brussel·les és que es dediquin al transport d’energia verda, motiu pel qual el govern espanyol ha tancat definitivament la porta al gas. Fonts governamentals espanyoles asseguren que treballen per aconseguir el màxim de finançament comunitari i, en aquest sentit, qualifiquen la presència de la líder comunitària a la reunió com una mostra de bona voluntat per part de la Comissió Europea. Tanmateix, pel que fa a l’enllaç energètic entre Celourico da Beira (Portugal) i Zamora (Espanya), ja existent i que ha de formar part d’aquest corredor verd, sí que es preveu que, en una primera fase, pugui transportar gas.
Amb tot, però, l’H2Med no entrarà en funcionament abans del 2030, tal com ja va assegurar la Ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera. En aquest sentit, les fonts de la Moncloa subratllen que la infraestructura no està pensada per pal·liar l’actual crisi energètica que viu Europa derivada de la guerra a Ucraïna, sinó per contribuir en l’acceleració de l’ús de les energies renovables. Des de l’executiu espanyol també admeten que els terminis poden variar perquè depenen dels processos de tramitació dels projectes d’interès comunitari (PCI, per les seves sigles en anglès), que acostumen a ser llargs i complexos.
