Per sorpesa de tots, ja fa cosa d’un mes el Paraulògic s’ha convertit en un dels temes més comentats a Twitter. Es tracta d’un joc que posa a prova el coneixement de paraules en català de qui el fa servir. El que sembla una mecànica molt simple per endevinar paraules, en realitat és un joc que enganxa moltíssim. El funcionament és senzill: a través de set lletres que proposa la web diàriament, l’usuari ha de formar paraules amb l’única condició que una d’aquestes lletres, la que està situada al mig dels hexàgons, l’ha d’utilitzar sempre, sense cap altre restricció. Es poden repetir lletres, o utilitzar-ne només algunes i posar-les en l’ordre que calgui per tal de formar una paraula existent en llengua catalana.
Quina és la clau que el fa tant addictiu? Doncs que d’entrada sembla que amb les lletres proposades puguis escriure unes poques desenes de paraules, però quan el dia següent es comprova el total de paraules que es podien formar, la reacció sol ser de sorpresa, pensant en “que burros que hem estat de no pensar en X paraula!”, i pel següent dia ja hi estas del tot enganxat intentant superar el nombre de paraules encertades el dia anterior.
Personalment, el fenòmen Paraulògic ha estat molt present en el meu Nadal, i ha tingut múltipels efectes: Jo, que tot i semblar-me una bona iniciativa preferia invertir el meu temps en altres coses, he estat mirant atentament a la meva família mentre hi jugava, i per una banda he arribat a la conclusió que això els uneix encara més, però compte, perquè també ha generat picabaralles: “Jo ja n’he trobat 54!”, “Tiu, això no és res, jo ja en porto 78!”. Sense haver caigut a la xarxa Paraulògic, admeto que ara tinc por. Quan acabin aquestes festes podria haver-me convertit en un membre més d’aquesta secta! Una secta, d’altra banda, que m’ha fet pensar en un altre fet relacionat amb l’actualitat: Pot ser que el Paraulògic sigui una de les eines més eficaces per combatre el vergonyós percentatge de castellà imposat a les aules?. Sens dubte, si segueix augmentant el nombre d’usuaris que hi juguen, no descarto que pugui tenir alguna aplicació fora de la part purament lúdica, i que s’afegeixi a algun programa escolar per tal de reforçar el coneixement de la llengua catalana.
Per part meva, em trec el barret davant d’iniciatives com aquesta!
