L’alcalde de València, Joan Ribó, va reclamar ahir dijous “una segona descentralització que pose el finançament dels ajuntaments en el centre de les polítiques públiques”. Ribó va exigir a l’Estat “un sistema estable i suficient de finançament dels ajuntaments que permeta garantir els drets socials bàsics i els servicis públics essencials de qualitat a les nostres ciutats”. Acompanyat per diversos membres de l’equip de govern, l’alcalde va participar en el Fòrum de Municipalisme 2023, organitzat pel diari Levante-EMV.
Durant l’obertura de la trobada, l’alcalde va assenyalar “l’essència del municipalisme, que –ha afirmat- és la política de proximitat”. Però, va advertir, una de les principals dificultats que troben els municipis a l’hora de desplegar aquestes polítiques de proximitat és el finançament. València va signar, l’any 2018, juntament amb altres sis grans ciutats espanyoles, una declaració per a exigir que els ajuntaments gestionin el 25% de la despesa pública, i garantir així els principis d’autonomia i suficiència financera. Per això, l’alcalde va exigir a l’Estat “un sistema estable i suficient de finançament dels ajuntaments per tal de garantir drets socials bàsics i servicis públics essencials de qualitat a les nostres ciutats”.
L’alcalde de València va plantejar la idea de “la ciutat real”, un concepte “crucial per a entendre la perspectiva municipalista”. Segons Ribó, “la ciutat real és aquella que va més enllà dels límits administratius dels municipis, és l’àmbit en el qual es desenvolupa, de veritat, la vida quotidiana de les persones per a anar a treballar, per a anar a estudiar, per a l’oci, per a la cultura, per a l’esplai o per escollir un habitatge”. “La ciutat real –va concloure- és la ciutat metropolitana”.
Per això,va subratllar el paper fonamental del municipalisme i de “disposar d’un espai de governança política conjunta de l’àrea metropolitana: no sols per a la prestació de servicis (com ja es fa a través de l’EMTRE o l’EMSHI, per exemple) sinó també per a incorporar altres àmbits fonamentals”, com són la mobilitat, l’habitatge, el canvi climàtic, la qüestió territorial o les polítiques socials.
En el camp de la mobilitat, Ribó va recordar la creació, l’any 2017, de l’Autoritat de Transport Metropolità de València, “que està aportant elements positius, si bé encara queda molt per fer”. Cada dia es comptabilitzen uns 900.000 desplaçaments d’entrada o sortida de la ciutat; i, en l’àmbit metropolità, la preeminència del vehicle privat arriba al 80% en algunes de les vies d’accés, “la qual cosa demostra la necessitat d’inversions en el transport públic metropolità i, especialment, en les rodalies”, va reclamar Ribó.
L’alcalde va assegurar que “este és el moment del municipalisme”. “Els grans reptes de la nostra societat, com per exemple el canvi climàtic o la desigualtat social, prenen forma a les ciutats i als municipis; i és des d’ací des d’on tenim l’oportunitat de fer-los front”, va afirmar. Per això, va reclamar “una perspectiva municipalista forta i compartida per les diferents institucions de l’Estat que ens permeta fer front a reptes com la Capitalitat Verda Europea que València assumirà en 2024, o el repte de les 100 ciutats escollides per la Comissió Europea, del qual València forma part per a demostrar que és possible accelerar la neutralitat climàtica per a l’any 2030”.
