Aitona, Alfés, Almatret, Aspa, La Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Massalcoreig, Torrebesses, Sarroca de Lleida, Seròs i Sunyer són els dotze municipis del Segrià que s’han unit per impulsar, entre d’altres, el desenvolupament local i lluitar contra problemes comuns com el despoblament i la falta d’oportunitats laborals. És un projecte nascut en les darreres setmanes amb la voluntat de crear un espai de treball conjunt per donar una resposta eficaç a reptes i necessitats compartides. Un dels impulsors, l’alcalde d’Almatret, Jordi Tarragó, destaca que cal treballar “pel territori” més enllà que pel municipi, ja que “sols no anirem enlloc”. Els primers passos partiran d’una diagnosi acurada per saber el detall de la situació real.
El secretari de l’Ajuntament de Seròs, Juanjo Pérez, ha explicat que una vegada s’hagi fet aquesta diagnosi es posarà fil a l’agulla per treballar en àmbits com el turisme, l’habitatge, l’emprenedoria i la formació amb empreses. Són sectors a partir dels quals tots els municipis hi tenen alguna que altra implicació però fins que no es comencin a definir com s’abordaran, en primer lloc “cal marcar una direcció i posar-nos d’acord”. En aquest sentit, Pérez destaca que ja s’han demanat un seguit de subvencions al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), que s’han aconseguit i permetran redactar un pla estratègic per “fixar la voluntat de tots els actors”.
L’alcalde d’Almatret assenyala que ells ja fa 10 anys que formen part d’una comunitat de municipis de les Garrigues històriques, es tracta de la Comunitat de Municipis del Segrià Sec. Per això, ara la possibilitat d’eixamplar la comunitat local els sembla molt positiu. Destaca que tenen una sèrie de problemàtiques comunes com són l’habitatge, el despoblament, o les dificultats per fixar la gent al territori per manca d’activitat econòmica, serveis i transport públic. Tarragó és conscient que a Almatret, un poble situat al sud del Segrià, potser no tenen la mateixa realitat que als pobles del Baix Segre, però considera que amb aquest projecte es podran buscar “complements per trobar similituds i respostes a les nostres necessitats”.
L’alcalde de Seròs, Josep Antoni Romia, apunta que el municipi té prop de 2.000 habitants, com la majoria dels que han entrat en aquesta nova associació. Ara l’objectiu és “anar conjuntament” i aprofitar elements clau com el fet que Seròs té més serveis que altres però que si es volen oferir a d’altres pobles, cal “reforçar per no córrer el risc de perdre’ls”. En aquest sentit posa l’exemple de la necessitat d’implantar a l’Institut de Seròs un cicle formatiu de grau mitjà en agricultura i ramaderia per poder oferir als empresaris del sector estudiants en pràctiques. Romia assegura que és una demanda que els han fet i que es podria complementar amb l’increment d’activitat a l’estiu per la recol·lecció de la fruita, ja que arriba un important nombre de temporers per treballar al camp.
Els empresaris de la zona també valoren positivament que els seus ajuntaments s’estiguin unint per remar en la mateixa direcció. És el cas del Francesc Teixidó, responsable del Molí d’oli Aresté i Teixidó. Explica que el Baix Segre és conegut pel cultiu de fruita dolça però tradicionalment sempre s’hi ha fet oli d’oliva. De fet fa 100 anys, a Seròs hi havia 5 molins, i a tots els pobles de l’entorn també. Però la situació va anar canviant i ara ells són l’únic molí de la zona, per la qual cosa, tots els productors hi porten les olives per fer oli.
El nou espai de governança territorial, amb caràcter vinculant, comptarà principalment amb la participació d’institucions públiques però buscarà també complicitats amb la comunitat educativa, el teixit associatiu local i el sector privat. La iniciativa compta amb el suport de la Comunitat de Municipis del Segrià Sec, el Consell Comarcal del Segrià i el SOC.
