La Fiscalia Provincial de Barcelona ha demanat arxivar la querella per les tortures que va patir Carles Vallejo a la Comissaria de Via Laietana 43 el 1971. El ministeri públic s’oposa a investigar aquesta denúncia, interposada pel centre Irídia i Òmnium Cultural, tot i que ja ha entrat en vigor la Llei de Memòria Democràtica.
Les entitats Amnistia Internacional, CEAQUA i Irídia han criticat el posicionament del ministeri, que ha justificat l’arxivament basant-se en el principi de legalitat, la Llei d’Amnistia i la prescripció dels delictes, fet que contradiu el dret internacional. En aquest sentit, les organitzacions lamenten els “obstacles legals i jurídics per no investigar un cas de tortures del 1971”.
Per això, han enviat una carta a la nova fiscal de Drets Humans i Memòria Democràtica, Dolores Delgado, per demanar-li que concreti les funcions de la nova Fiscalia de Sala i així conèixer si té capacitat per investigar crims del franquisme. També volen que clarifiqui si pot fer-se càrrec dels procediments iniciats, un cop ha entrat en vigor la llei.
Així mateix, han recordat que el passat maig, el Jutjat d’Instrucció número 50 de Madrid va admetre a tràmit una querella presentada per Julio Pacheco, cridant a declarar el querellant per primera vegada i establint un “precedent històric”. En aquesta querella es van denunciar les tortures que va patir a la Direcció General de Seguretat el 1975, cas pel qual s’ha citat com a investigat José Manuel Villarejo i tres policies més de l’època.
Les mancances en memòria democràtica
Les entitats han reconegut que la creació de la Fiscalia de Sala en matèria de Drets Humans i Memòria Democràtica va suposar “un avenç en matèria de polítiques públiques de memòria a l’Estat espanyol”. Tanmateix, han avisat que la norma presenta “mancances” respecte al dret a la justícia i a la necessària investigació judicial dels crims del franquisme.
Si bé la llei reconeix el dret a la investigació a l’article 29, “no fixa les mesures necessàries per eliminar els obstacles a la investigació, enjudiciament i sanció dels crims comesos durant la Guerra Civil i el franquisme d’acord amb el Dret Internacional”. En aquest sentit, les organitzacions memorialistes i pels DDHH han manifestat que “aquests obstacles legislatius demostren poca voluntat i compromís polític per assegurar i protegir el dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició”.
Per tot plegat, han insistit en la necessitat de “modificar” la Llei d’Amnistia, incloure el principi de legalitat al Codi Penal i ratificar la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat d’acord amb la legalitat internacional. Amnistia Internacional, CEAQUA i Irídia continuaran lluitant per “revertir la política d’impunitat i oblit mantinguda durant dècades a l’Estat”.
