La Catalunya Nord reivindica el seu paper al futur Congrés de Cultura Catalana que se celebrarà l’any que ve. Perpinyà ha acollit aquest dissabte el primer acte previ de l’esdeveniment en forma de taula. ‘Llengua i identitats’ ha reunit professors, periodistes, polítics i historiadors que han debatut sobre la situació del català i quines eines i accions poden ajudar a millorar-la. “És molt especial que se celebri aquí el primer acte perquè aquí, el 2 d’abril del 1700, va ser el primer lloc on es va prohibir el català“, assegura el director del Congrés, Esteve Plantada. “Per nosaltres és fonamental que la Catalunya del Nord hi tingui un paper actiu perquè tenen moltes coses a dir”, afegeix.
L’abril del 1700 Lluís XIV va promulgar el Decret que prohibia la llengua catalana a la Catalunya Nord. Més de 300 anys després d’aquella data, la seu d’Òmnium a Perpinyà, capital nordcatalana, ha acollit el primer dels actes previs del futur Congrés de Cultura Catalana, que se celebrarà el 2025. “És un de la quinzena d’actes que hem preparat arreu dels Països Catalans i és molt especial fer-lo aquí”, assegura Plantada. Té, de fet, una “càrrega simbòlica” perquè “la Catalunya del Nord hi ha de tenir un paper molt actiu”, afirma el director del Congrés.
La taula rodona ‘Llengua i identitats’ ha agrupat en un mateix debat personalitats de diversos àmbits a l’entorn de la llengua i la seva situació a la Catalunya del Nord. Hi han participat el president d’Òmnium Catalunya Nord, Guillem Dalmau; el president de la Fundació del Congrés de Cultura Catalana, Agustí Alcoberro; el periodista i historiador Lluís Dagués; la periodista i corresponsal de 3CAT a la Catalunya Nord, Laura Bertran; l’advocada i política Annabelle Brunet, i la professora Rita Peix.
Durant les intervencions, els ponents han debatut sobre el context actual i han intentat fer-ne una radiografia. Dalmau ha defensat, per exemple, que ni amb el Tractat dels Pirineus ni la prohibició de l’ús del català es va impedir que fins a mitjans del segle XX es parlés la llengua i ha reivindicat que “no tot es va acabar al segle XVIII”.
Per la seva banda, Bertran ha defensat que llengua i identitat “no sempre van de la mà a casa nostra” i ha defensat que encara hi ha molt de camí a recórrer en les relacions entre els mitjans del nord i del sud.
L’advocada i política Annabelle Brunet ha parlat sobre el paper polític que pot tenir la Catalunya Nord i sobre com fer-hi política “essent català”. En aquest sentit, Brunet ha defensat que la campanya que Carles Puigdemont farà des d’aquí pot donar una idea sobre “la nostra capacitat d’influir en la vida política del principat” i ha recordat el paper que el nord ha jugat en moments tants importants com l’1-O.
“Hem de tornar a dir que Catalunya del Nord és Catalunya”, ha afirmat. Amb tot, ha recordat que compten amb una xarxa “discreta” però important que va “més enllà de la política i que està “aquí sempre per ajudar Catalunya”. Dagués, per la seva banda, ha plantejat el terme de “catalanitat importada del sud” i de “gran consum” i ha qüestionat les tradicions que hi queden.
El català a l’ensenyament públic
En l’àmbit educatiu, Peix ha defensat el paper que ha tingut la Bressola amb la immersió en català però ha reivindicat també que, des de fa més de 30 anys, al sector públic existeix l’ensenyament en línies bilingües a paritat d’horaris (12 hores en català i 12 en francès) i que l’any 2001 es van crear les oposicions. “Ara el repte que tenim és augmentar l’oferta perquè hi ha demanda però hi ha dificultats per fer-ho perquè falten professors”, ha dit Peix.
Per això, ha fet una crida a aquells professors que tinguin competències en les dues llengües a optar-hi per revertir “l’alentiment en la progressió” d’aquest ensenyament en l’àmbit públic. En aquest sentit, Peix ha dit que podria ser una bona opció per a estudiants dels liceus francesos de Barcelona o d’altres indrets i ha reclamat més implicació de les administracions per fer possible aquesta reversió. “Hi ha molta demanda però, ara mateix, només un 8% de l’alumnat té accés a aquest ensenyament bilingüe”, ha sentenciat.
Per tancar l’acte, també hi han intervingut el president de la fundació, Agustí Alcoberro, que ha reivindicat els objectius del Congrés i actes com el d’avui per “combatre tòpics i l’autocomplaença” i l’exconseller Lluís Puig, que ha demanat que el Congrés del 2025 generi “els fonaments per a la nova història que està per escriure”.
Un congrés 50 anys després
El Congrés que se celebrarà l’any que ve emularà el que es va celebrar entre els anys 1975 i 1977, just a les acaballes de la dictadura i l’inici de la Transició. L’esdeveniment tenia com a objectiu impulsar una reflexió col·lectiva amb l’objectiu d’impulsar iniciatives en diversos àmbits que ajudessin a la construcció del país. Iniciatives que, de fet, van tenir en compte els governs autonòmics sorgits de Catalunya, les Balears o el País Valencià. Hi van participar més de 12.000 inscrits, més de 1.500 entitats i milers de persones. Els actes de cloenda, precisament, van començar el 15 d’abril del 1977 a Perpinyà.
“En aquests 50 anys han canviat moltes coses, per començar nosaltres no som ben bé els mateixos, i aquí és important reflexionar sobre qui som, la societat que volem per nosaltres però, sobretot, per als nostres fills i quin és el marc de convivència per recuperar aquesta autoestima col·lectiva per fer que el català sigui una llengua viva amb fermesa i solidesa”, assegura Plantada.
“Als anys 70 era molt més difícil però ara és molt més complex”, afegeix. I no només perquè hi ha uns reptes “globals” i la influència d’una factors externs -com les plataformes o les xarxes socials- que no hi havia aleshores.
