El 8 d’abril, fa 3 setmanes, una àmplia majoria dels diputats de l’Assemblea francesa aprovava la Llei Molac de protecció i promoció de les llengües dites regionals de l’estat francès, amb 247 vots a favor, 76 en contra i 19 abstencions. El dijous 22 d’abril, fa una setmana, una seixantena de diputats han presentat un recurs contra l’article 6 d’aquesta llei, la que concerneix la contribució financera obligatòria al municipi de residència d’un alumne, quan aquest alumne voldria ser inscrit en un altre municipi per beneficiar-se d’un ensenyament en llengua regional. Precisament aquest és un aspecte que afecta clarament les escoles catalanes.
Paul Molac, el diputat bretó que ha elaborat aquesta llei, en declaracions a Ràdio Arrels pensa que el seu text encaixa dins de la constitució francesa. De totes maneres, en cas que l’article qüestionat sigui suprimit continuaria sent un pas endavant per a les llengües, però és conscient que no es pot descartar del tot la possibilitat que el Consell Constitucional acabi anul·lant el conjunt de la llei. Molac afirma que la decisió es donarà a conèixer d’aquí un mes.
Dijous passat, uns 60 diputats francesos van presentar un recurs al Consell constitucional contra la llei Molac. La llei per la protecció i promoció de les llengües regionals havia estat aprovada pels diputats 15 dies abans. Aquests 60 diputats contraris a aquesta llei, van esperar l’últim moment per presentar aquest recurs. L’aplicació d’aquesta llei, si finalment és validada pel Consell constitucional, podria ser endarrerida de 2 anys.
Segons explica Ràdio Arrels l’atac contra la llei en si mateix no és una sorpresa total, però si la forma de com s’ha fet, i l’article de la llei posat en causa per aquest grup de diputats.
També és una sorpresa, i un fet inèdit que siguin diputats de la majoria parlamentària que presentin un recurs contra una llei per la qual una majoria dels seus col·legues de grup han votat a favor.
Alguns observadors pensen que es tracta sobretot d’una maniobra per fer guanyar temps, o pitjor una maniobra de diversió, per permetre una empara del Consell constitucional, que té així la via oberta a pronunciar-se sobre tot el text.
Si la llei va ser aprovada en segona lectura per 247 vots a favor, 76 en contra i 19 abstencions, un grup important de diputats de la Répubique en Marche hi és oposat, així com el ministre d’Educació Jean-Michel Blanquer, i el president Emmanuel Macron. Justament el president va esperar l’últim moment per promulgar la llei, cosa que va donar menys temps a la discussió entre els seus diputats. Aquests arguments poden explicar el fet que es presentés el recurs poques hores abans de la fi del termini legal: per evitar una discussió entre diputats de LREM, i deixar en mans del Consell constitucional el futur de la llei. És conegut que el Consell constitucional pren sovint posicions jacobines sobre aquestes qüestions, i no seria el primer cop que invalidaria una llei en defensa de les llengües regionals.
ENTREVISTA @Paul_Molac diputat bretó a l'origen de la llei de protecció i promoció de les llengües dites regionals https://t.co/ImywMX1jyF
— Ràdio ARRELS (@RadioArrels) April 29, 2021
