El recurs promogut per l’Obra Cultural Balear contra l’eliminació del requisit de català de la sanitat pública arriba al Tribunal Constitucional. El text està signat per 50 diputats de PSIB i MÉS, que han sumat forces amb l’entitat per fer front a la primera de les mesures regressives impulsades pel Govern de Margalida Prohens contra la llengua catalana. Antoni Llabrés, membre de la junta directiva de l’OCB, ha agraït la bona predisposició dels dos partits per tirar endavant la iniciativa.
L’Obra considera que el Decret Llei 5/2023 vulnera el principi d’igualtat, consagrat a la Constitució, i el de no discriminació per raó de llengua, reconegut a l’Estatut d’Autonomia. Així mateix, argumenta que atempta contra el règim de cooficialitat lingüística vigent, “en sacrificar-se el dret dels ciutadans a utilitzar, en condicions d’igualtat i amb normalitat, la llengua catalana en les relacions amb l’Administració sanitària”.
Llabrés també ha apuntat que el Decret Llei del govern balear “vulnera la prohibició d’arbitrarietat dels poders públics, en relació amb el mandat de protecció de totes les llengües espanyoles de l’article 3.3 CE, i amb el principi jurisprudencial de no regressió, en aquest cas en matèria de drets lingüístics, ja que l’eliminació de les garanties per a l’exercici del dret d’opció lingüística, proclamat a l’article 14.3 de l’Estatut constitueix un retrocés de l’estatus jurídic de la llengua catalana que no és raonable ni proporcionat, i contrari als mandats de normalització”.
A més, es fa un ús fraudulent de la figura del Decret Llei, ja que “no es tracta d’un cas d’extraordinària i urgent necessitat” ni conté una definició explícita i raonada de la situació, com exigeix la jurisprudència constitucional. L’OCB també descarta el que el Tribunal Constitucional denomina “connexió de sentit” entre la situació declarada com a extraordinària i urgent i les mesures concretes que en el Decret Llei s’adopten per considerar-les necessàries per pal·liar-la.
El requisit és el problema?
Llabrés també ha denunciat que, amb l’eliminació del requisit, els ciutadans de les Illes Balears “veuran mutilat el seu dret” a comunicar-se amb l’administració sanitària en català, fet que suposa una vulneració del dret d’opció lingüística recollit a l’art. 14.3 de l’Estatut. Sense sanitaris capacitats lingüísticament, denuncia l’entitat, el dret dels pacients a triar la llengua oficial que desitgin en la seva relació amb metges i personal d’infermeria esdevé paper banyat: “se’ls obliga a parlar en castellà i se’ls converteix en ciutadans de segona, posant-los en una posició de desigualtat”.
Des de l’OCB també recorden que la Conselleria de Sanitat no disposa de cap dada que vinculi l’exigència de coneixements de català amb la dificultat de captar professionals per a determinades categories deficitàries. En aquest sentit, assenyalen que diverses veus autoritzades del sector han constatat que el català no és cap problema, sinó l’elevat cost de la vida a les Illes Balears i els problemes per accedir a un habitatge. Així mateix, apunten que la mancança de professionals en certes categories és comuna a totes les comunitats autònomes, també a les monolingües castellanes.
