MÉS per Mallorca ha presentat un pla de xoc per millorar l’ús social de la llengua catalana. Segons ha apuntat el coordinador i candidat a la presidència del Govern de les Illes Balears, Lluís Apesteguia, “la lluita per normalitzar la llengua pròpia d’aquest país és la lluita per la cohesió social i l’autoestima com a poble. Ens trobam en un moment d’emergència lingüística i cal actuar urgentment”.
En aquest sentit, els ecosobiranistes han presentat una bateria de mesures per tal d’avançar en la normalització del català i revertir el retrocés pel que fa al seu ús social. Apesteguia insisteix que l’ús del català ha d’anar “més enllà de l’administració i l’escola” i que cal implicar el sector privat en la lluita per la normalització de la llengua i la cohesió social.
Així mateix, el candidat ecosobiranista al Consell, Jaume Alzamora, ha manifestat que “ha arribat l’hora que els catalanoparlants no siguem considerats ciutadans de segona”. Al mateix temps, ha recordat que el català és una de les llengües més parlades a la Unió Europea —la desena— empatada amb el portuguès o el suec, amb el doble de parlants que el noruec, cinc vegades més que el letó o deu vegades més que l’estonià. “Aquesta anomalia s’ha d’acabar”, ha afirmat Alzamora, fent evident que cal l’oficialització del català al Parlament Europeu.
Pel que fa a l’administració, els mallorquinistes proposen regular per llei que tot projecte normatiu que elabori qualsevol ens del sector públic que operi a les Illes Balears compti amb un informe preceptiu d’impacte lingüístic.
Com a tercera mesura presentada avui i pel que fa a entitats destinades a la normalització i els drets lingüístics, els ecosobiranistes volen donar valor al Consell Social de la Llengua de les Illes Balears i que totes les seves propostes i decisions siguin tingudes en compte per tots els òrgans de govern als quals s’adreci. En aquest sentit, des de MÉS per Mallorca aposten per doblar els recursos econòmics i humans de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics de majors, així com per crear un observatori de la llengua obert a la participació dels consells insulars, entitats i empreses privades, i una plantilla estable d’investigadors i de tècnics que duguin a terme periòdicament estudis sobre la situació sociolingüística arreu de les Illes Balears i elaborin informes i propostes concretes d’actuació.
Finalment, refermen l’aposta pel compliment dels programes d’immersió lingüística als centres educatius, garantir l’acollida lingüística dels nous illencs, els quals han de poder accedir a la llengua com a instrument de cohesió social i eina de participació democràtica, i assolir la reciprocitat plena entre tots els mitjans audiovisuals de l’espai comunicatiu en català.
