L’Obra Cultural Balear (OCB) ha traslladat diverses propostes als candidats del 23-J de les Illes Balears perquè es comprometin a fomentar l’ús del català i a garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants.
En primer lloc, l’OCB demana als diputats elegits que treballin per aconseguir el reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea, coincidint amb la presidència espanyola del Consell de la UE, durant el segon semestre d’enguany.
Així mateix, l’entitat insisteix que cal eliminar els obstacles que impedeixen la reciprocitat de les televisions i ràdios autonòmiques dels diferents territoris del domini lingüístic català. “No té cap sentit, en un món comunicativament globalitzat, que hi hagi limitacions de caràcter legal que impedeixin que mitjans d’un mateix país i que emeten en la mateixa llengua no puguin disposar d’un espai comunicatiu comú“, argumenta.
Igualment, l’OCB crida a impulsar la presència de la llengua catalana a les plataformes televisives i superar les “minses quotes previstes a la legislació de comunicació audiovisual”.
Drets lingüístics a l’administració de l’Estat
L’Obra Cultural Balear també apunta com a imprescindible que els empleats públics estiguin capacitats lingüísticament —com preveu l’art. 56.3 de l’Estatut Bàsic del Treballador Públic (EBEP)— per garantir els drets dels catalanoparlants en les seves interaccions, també amb l’administració de l’Estat. En aquest sentit, l’OCB demana que s’hagi d’assegurar que els membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, destinats a les Illes Balears, coneguin i respectin els drets lingüístics de la població.
Pel que fa a l’ús del català a les cambres espanyoles, l’entitat demana que els diputats impulsin la modificació dels reglaments del Congrés i del Senat de manera que les Corts Generals reflecteixin la pluralitat lingüística de l’Estat; així com la reactivació de la publicació del BOE en català, interrompuda des del mes de maig de 2021.
Finalment, l’OCB reclama donar compliment a les recomanacions del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües regionals i Minoritàries (CELROM) especialment pel que fa a la presència de la llengua catalana a la justícia.
“Allò que l’OCB demana als nostres representants polítics i n’espera és que lluitin perquè els poders públics estatals assumeixin la protecció, promoció i difusió de la llengua catalana, en compliment de l’art. 3.3 de la Constitució espanyola“, resumeix.
