El català perd 300.000 parlants habituals a Catalunya entre els anys 2003 i 2013, tot i que el nombre de joves que tenen el català com a llengua habitual al país entre els anys 2008 i 2013 passen del 31,5% al 36,4%. Aquestes són algunes de les dades de l’InformeCAT 2018 de Plataforma per la Llengua que s’ha presentat aquest divendres. En concret, s’estima, segons el document, que 13,4 milions de persones l’entenen tenint en compte tots els territoris de parla catalana. Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, ha explicat que el cinema i la justícia són els sectors on el català està més perjudicat.
Segons dades socio-demogràfiques de 2017 i 2018, saben parlar català més de 10 milions de persones, tot i la caiguda del creixement natural de la població. La xifra de parlants representa un 68,7% de la població total de la comunitat lingüística de parla catalana, i el percentatge de gent assegura entendre’l se situa en el 91,5%.
Si el 2003, 2.584.900 persones de més de 15 anys tenien el català com a llengua habitual a Catalunya, el 2013 només l’hi tenien 2.269.600. Durant el mateix termini, el castellà va passar de tenir 2.650.300 parlants habituals a Catalunya, a tenir-ne 3.172.600. Això representa, segons l’estudi, un descens en el nombre absolut de persones que tenen el català com a llengua habitual, que s’ha reduït en 300.000 persones respecte de l’any 2003.
Així mateix, entre el 2008 i el 2013, darrer any del qual es tenen dades d’usos lingüístics, la població compresa entre els 15 i els 29 anys d’edat baixa en 220.400 persones i el nombre de parlants habituals de català en aquesta franja d’edat es redueix en 13.900. Com ha recalcat Escuder, si s’observen les dades en termes relatius, es detecta que augmenten del 31,5% l’any 2008 al 36,4% el 2013 les persones amb edats compreses entre els 15 i els 29 anys que tenen el català com a llengua habitual, malgrat que la xifra encara és lluny del 42,2% de l’any 2003. Plataforma també ha destacat la xifra de parlants habituals de català que entre els 15 i els 29 anys és un 5,5% més alta que en la generació amb edats compreses entre els 30 i els 44 anys.
Un altra dada de l’informe indica que més del 70% de les persones de Catalunya i les Illes que saben parlar català canvien de llengua quan algú els respon en espanyol. Segons les darreres dades, els ciutadans de les Illes Balears que canvien de llengua representen el 78,4% del total de població que sap parlar català. En el cas de Catalunya, el percentatge de persones que saben parlar català però canvia de llengua és “lleugerament inferior” (71%). Així, la reacció de set de cada deu individus després d’haver-se adreçat a algú en català i rebre una resposta en espanyol, és canviar de llengua. Segons dades del 2015, només set de cada mil famílies a la Catalunya del Nord transmeten el català als fills.
Música
Més dades: sis de cada deu euros dels ajuts públics a la música a Catalunya es destinen a projectes on la presència del català és inferior al 25%. Per altra banda, Plataforma ha ressaltat que el 2016 es va assolir una xifra històrica en la producció de discos en català, que va superar el miler de referències. Així mateix, el nombre absolut de llibres produïts en català va ser d’11.343 títols l’any 2016. El sector també va experimentar un augment en les vendes per tercer any consecutiu, d’un “notable” 3,6% respecte de l’any anterior, segons dades de Catalunya i el País Valencià facilitades per l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.
Només un 38,4% dels productes de marca pròpia de les cadenes principals de supermercats a Catalunya incorporen el català en l’etiquetatge, mentre que un 82,4% incorporen l’espanyol, segons dades del 2017. S’ha fet èmfasi en un altra punt de l’informe que la desaparició de les caixes d’estalvis fa davallar l’ús del català parlat als bancs: decau nou punts a les Illes, i dotze a Catalunya.
Així mateix, menys del 2% de les places de treballadors públics de l’Estat als territoris de parla catalana valoren els coneixements de la llengua i l’estat espanyol destina 1,13 euros per funcionari a Catalunya (16.924 euros per a un total de 14.982 treballadors públics).
Entre les dades, Escuder ha dit que crida l’atenció que només un 1% de les piulades del PP i Ciutadans del País Valencià són en valencià.
Cinema i justícia
Escuder ha explicat que el cinema i la justícia són els sectors on el català està més perjudicat. Per una banda, ha indicat, el cinema “està en una situació lamentable” i a justícia, “les competències reals les té l’estat”. De fet, segons l’estudi, només quatre de cada deu catalanoparlants reben les escriptures notarials en llur llengua.
A preguntes dels periodistes, Escuder ha apuntat que el perill de la substitució lingüística del català pel castellà hi és “clarament i fa més de 300 anys que el tenim i ens anem aguantant”. Ha assegurat que “no és una cosa imminent”, però ha apuntat que es necessiten parlants activistes i això les llengües normals no ho tenen”.
155
Escuder ha dit que amb el 155 i amb el procés independentista català “part de l’Estat s’ha tret la careta” i ha considerat que “no ha tingut la sensació que l’amenaça real fos més gran (que abans), sinó que se’ls hi cauen els complexes de fer veure que no els hi fèiem nosa”. Mentre Neus Mestres, directora de la Plataforma per la Llengua, ha indicat que en aquest període “s’han rebut més atacs directes a la llengua molt conscients a través de mitjans i de discursos polítics, així com atacs a l’escola”.
